La seva població es componia fonamentalment d'armenis, perses (assentats principalment al voltant de la capital), azerbaidjanesos (sedentaris i seminòmades), i kurds (majoritàriament nòmades). Els armenis formaven menys del 20% de la població com a resultat de la deportació de gran part de la població armènia de l'vall d'Ararat i la regió circumdant a 1605 dut a terme pel XaAbbas I el Gran. La branca xiïta de l'islam era la fe predominant, encara que alguns kurds eren sunnites. Els Yazidis també eren nombrosos.
Després de la incorporació del kanat d'Erevan a l'Imperi Rus el 1828 molts musulmans (tàrtars, àzeris, kurds, Lesguians i diverses tribus nòmades) van marxar i van ser substituïts per desenes de milers de refugiats armenis provinents de Pèrsia. Migracions similars, encara que a una escala molt menor, van continuar fins al final del segle xix. Cap a 1832 els armenis que vivien al territori que havia estat el kanat ja havien superat en nombre els musulmans. Al començament del segle xx una quantitat significativa de musulmans vivia encara en l'Armènia russa. Eren unes 300.000 persones (prop del 37,5% de la població).[1]
