Kamal al-Din al-Farisí (àrab: کمالالدین فارسی) (Tabriz, c. 1260 - Tabriz, 12 de gener de 1319 (Gregorià)), de nom complet Kamal al-din Abu'l Hasan Muhammad ibn al-Hasan al-Farisi, va ser un matemàtic de l'Edat d'or de l'islam.
Vida i obra
Poc es coneix de la seva vida. Se sap que va estudiar a Tabriz (actual Iran) on va ser deixeble de Qutb-ad-Din Xirazí, qui també ho havia sigut de Nassir-ad-Din at-Tussí. Precisament va ser el seu mestre, Xirazí, qui li va proporcionar un original, obtingut d'un país molt llunyà, del Kitab al-manazir d'Alhazen, escrit més de dos-cents anys abans, per a que podés estudiar-lo i preparar-ne un comentari. El resultat dels seus estudis va ser una re-elaboració del conegut tractat d'Alhazen sobre la teoria de la visió i la òptica, amb el títol de Kitab tanqih al-manazir (Comentari al llibre d'òptica).
Al-Farisí, en el seu comentari, va anar molt més enllà que el propi Alhazen amb els seus experiments amb la cambra fosca, arribant a demostrar que les imatges son més clares quan més petita és l'obertura, que son independents de la forma de l'obertura i que les imatges apareixen invertides (a dalt i a baix, dreta i esquerra). A més va estudiar els fenòmens de la refracció i de la reflexió. Els seus experiments amb la llum travessant un esfera transparent plena d'aigua també el van portar a donar una explicació racional del fenomen de l'arc de Sant Martí, de forma contemporània però independent amb Thierry de Freiberg (1250-1311). Malgrat la novetat i profunditat dels seus estudis, la ciència de la òptica va tornar a caure en l'oblit dels científics àrabs durant uns altres dos-cents cinquanta anys, fins que no va tornar a ser objecte d'estudi pel científic otomà Taqí ad-Din al-Maruf. També en va escriure una versió més curta, el Al-Basa'ir fi 'ilm al-manazir, per a fer-la servir com llibre de text per als estudiants.
A més d'aquest tractat d'òptica, que és la seva obra més original, també va escriure tractats de geometria i de teoria de nombres. En el primer d'aquests camps cal destacar el seu tractat sobre teoria dels angles, en le qual fa una síntesi dels conceptes d'Alhazen i d'Avicenna. En el segon camp va estudiar els nombres amics i la fórmula de Thàbit ibn Qurra per a obtenir-los i en aquests treballs va suggerir, sense demostrar, la unicitat de la factorització dels enters o teorema fonamental de l'aritmètica.
Referències
Bibliografia
- Agargün, Ahmet G.; Fletcher, Colin R. «al-Fārisī and the fundamental theorem of arithmetic» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 21, Num. 2, 1994, pàg. 162-173. DOI: 10.1006/hmat.1994.1015. ISSN: 0315-0860.
- Kirchner, Eric; Amirshahi, Seyed Hossein. «Al Farisi, Kamal al-Din Hasan ibn Ali ibn Hasan». A: Renzo Shamey (ed.). Encyclopedia of Color Science and Technology (en anglès). Springer, 2023, p. 11-12. ISBN 978-3-030-89861-8.
- Livingston, John W. The Rise of Science in Islam and the West (en anglès). Routledge, 2018. ISBN 978-1-4724-4733-3.
- Martos Quesada, Juan «Matemáticos Musulmanes Medievales en Irán» (en castellà). Hesperia Culturas del Mediteráneo, Vol. 2, Num. 3, 2006, pàg. 35-50. ISSN: 1698-8795.
- Mohamed, Mohaini. Great Muslim Mathematicians (en anglès). Cetakan Pertama, 2000. ISBN 983-52-0157-9.
- Rashed, Roshdi «Le modèle de la sphère transparente et l'explication de l'arc-en-ciel : Ibn al-Haytham, al-Fārisī» (en francès). Revue d'histoire des sciences et de leurs applications, Vol. 23, Num. 2, 1970, pàg. 109-140. ISSN: 0048-7996.
- Rashed, Roshdi. Angles et Grandeur: D'Euclide à Kamal al-Din al-Farisi (en francès). Walter de Gruyter, 2015. ISBN 978-1-5015-1070-0.
- Sabra, A.I. «The "Commentary" That Saved the Text. The Hazardous Journey of Ibn al-Haytham's Arabic "Optics"» (en anglès). Early Science and Medicine, Vol. 12, Num. 2, 2007, pàg. 117-133. ISSN: 1383-7427.
- Topdemir, Hüseyin Gazi «Kamal Al-Din Al-Farisi's Explanation if the Rainbow» (en anglès). Humanity & Social Sciences Journal, Vol. 2, Num. 1, 2007, pàg. 75-85. ISSN: 1818-4960.
Enllaços externs
