Justo Blasco Compans (Borja (Aragó), 19 de juny de 1850 - Madrid, 29 de setembre de 1911) fou un compositor, cantant i professor aragonés.[1][2]
Justo, fill de Clandestino Blasco i Maria Salvadora Compans, nasqué a Borja, un municipi de la província de Saragossa, el 19 de junio de 1850, on fou batejat a l'església de Santa Maria. Comença els estudis musicals als sis anys amb el mestre de capella Félix Lorente i més tard amb l'organista Gregorio Ladrón de Guevara. Va ampliar els seus coneixements musicals a Saragossa amb l'organista Valentín Fauza i el mestre de capella Hilario Prádanos.[3]
Al 1871 se'n va cap a Madrid per estudiar cant al Teatro Real amb el mestre Antonio Serva. Allà va aconseguir una plaça de baix a la capella reial per oposició, i fou llavors quan va dedicar gran part del seu temps a la composició musical.[4] Al 1875 fou nomenat professor de solfeig del Consevatori de Madrid i al 1890, de cant, en la mateixa institució.[4] Va actuar en diverses òperes de la Companyia Espanyola fins que aquesta es va dissoldre, i després es va dedicar a l'ensenyament, tant de piano com de cant. Fou mestre de cantants com Fidela Gardeta, Pilar Laborda o Carmen Domingo, entre d'altres.[5] Va ser en aquesta època quan s'interessà per la composició de música de saló i de ball.[1] Finalment, va traspassar a Madrid el 30 d'agost del 1911.[3][6]
Va rebre la creu de Carles III, per la seva trajectòria musical.[7]
Té unes 119 obres publicades. En algunes apareixen sota l'autoría de Justo Blanco, sense el seu segon cognom Compans, tal com succeeix en les 17 obres que es troben a la Biblioteca Nacional. Es poden classificar en quatre categories: obres per a piano, Zarzuela, obres per a cant i piano i obres religioses.
Generalment, segueix la tradicional forma ternària, i l'esquema de dos veus amb un disseny de baix, derivat del baix d'Alberti, es repeteix sovint en els acords i arpegis, duent la melodia a la mà dreta.
Blasco va escriure més de cent obres de diversos gèneres.[8] Es conserven obres seves als fons catalans TerC, MatC i GiC.[9]
Va escriure diverses cançons i música relacionada amb el folklore regional. Hi destaquen obres dedicades a Aragó, com Zaragoza, Gran jota aragonesa, Agustina de Aragón o Borja, composicions inspirades amb cançons populars de Madrid o Andalusia i peçes de ball, com polques, valsos, gavotes…[10] També escriví música escènica de la qual cal destacar les tres sarsueles El señor Castaño, Perico el aragonés, i ¡Viva la Pepa!. El seu repertori eclesiàstic conté misses, antífones, himnes, motets…[10]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Enciclopedia Aragonesa». Arxivat de l'original el 2016-11-12. [Consulta: 11 novembre 2016].
- ↑ «Blasco, Justo (1850-1911)» (en castellà). Datos BNE. Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 3 novembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 Lerin de Pablo, Javier «Borja reaviva la figura y la obra del compositor local Justo Blasco». El Periódico de Aragon, 15·01·03.
- ↑ 4,0 4,1 Ferrer Córdoba, Pedro «Un interesante álbum del compositor borjano Justo Blasco» (pdf) (en castellà). Boletín informativo del Centro de estudios Borjanos, núm 129-130, pàg. 9.
- ↑ Hernández Romero, Nieves. Formación y profesionalización musical de las mujeres en el siglo XIX: el Conservatorio de Madrid (en castellà). Alcalá de Henares: Ayuntamiento de Alcalá de Henares, 2019, p. 507, 525, 539. ISBN 978-84-15005-65-0.
- ↑ «La tumba de Justo Blasco y de su madre» (en castellà).[Enllaç no actiu] amb fotos del sepulcre i facsímil de l'obituari
- ↑ «Coral Vientos del Pueblo». Arxivat de l'original el 2016-11-12. [Consulta: 11 novembre 2016].
- ↑ «Encicliopedia aragonesa». Arxivat de l'original el 2016-11-12. [Consulta: 11 novembre 2016].
- ↑ «Obres de Justo Blasco als fons musicals de Catalunya».
- ↑ 10,0 10,1 «Blasco, Justo (1850-1911) Sus obras» (en castellà). Datos BNE. Biblioteca Nacional d'Espanya, 31-10-2023. [Consulta: 3 novembre 2023].