PROFILPELAJAR.COM

Jurij Vega
Georg Freiherr von Vega
Biografia
Naixement	23 març 1754 ; Zagorica pri Dolskem (Eslovènia) (en)
Mort	26 setembre 1802 (48 anys); Nussdorf (Àustria) (en)
Causa de mort	homicidi
Director de tesi	Gabriel Gruber
Es coneix per	Taules de logaritmes
Activitat
Camp de treball	Aritmètica computacional
Ocupació	Matemàtiques
Organització	Escola Imperial d'Artlleria de Viena
Membre de	Acadèmia de Ciències Útils ; Acadèmia Prussiana de les Ciències
Professors	Joseph von Maffei (en)
Influències	John Machin
Carrera militar
Rang militar	general
Obra
Estudiant doctoral	Ignaz Lindner
Família
Cònjuge	Josefa Swoboda
Pares	Jernej Veha i Helena Maselj
Premis
	cavaller de l'orde militar de Maria Teresa ;

Jurij Vega o Veha (1754-1802), més conegut pel seu nom en alemany Georg von Vega, fou un matemàtic i militar eslovè.

Vida

Vega va estudiar en la seva adolescència al col·legi jesuïta de Ljubljana. A partir de 1773, en ser dissolta l'orde, va passar al gymnasium de la mateixa ciutat on va tenir de professor Gabriel Gruber i rebent el títol d'enginyer naval el 1775. Durant els seus estudis va estar fent algunes tasques hidràuliques dirigides per Gruber.^[1]

Quan Vega es va graduar, Gruber havia rebut l'encàrrec de regular les aigües del riu Mura, projecte en el qual col·labora Vega fins al 1779, residint a Graz (Estíria).^[2] Vega aprofita aquests anys per relacionar-se amb el món intel·lectual de Graz, fa conferències a la universitat i coneix el matemàtic Leopold Biwald.^[3]

L'any 1780, Vega va obtenir un lloc de professor de matemàtiques, física i balística a l'Escola d'Artilleria de Viena, lloc que mantindria fins a la seva mort,^[4] al marge d'alguna participació en les diferents guerres de la seva època. L'any 1785 és nomenat baró per l'emperador, en premi a les millores didàctiques introduïdes a l'Escola Imperial.^[5]

Un cràter de la Lluna porta el seu nom en el seu honor. El bitllet de 50 tolars eslovens portava la seva efígie.

Obra

Vega va escriure diversos llibres tècnics, sobretot de balística, i un compendi de matemàtiques en quatre volums (Vorlesungen über die Mathematik) que es va reeditar nombroses vegades; però les obres per les que ha passat a la història són:

Un article escrit el 1789 i publicat el 1795 per l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg titulat Detérmination de la demi-circonférence d'un cercle dont le diameter est =1, exprimée en 140 figures decimals, en el que va calcular els primers 140 decimals del nombre π. Tot i que en el decimal 127 hi ha un error, aquest resultat es va fer servir per tots els matemàtics durant més de cinquanta anys.^[6] Per aconseguir-ho, utilitza la fórmula de John Machin.

El Thesaurus logarithmorum completus (1794, Leipzig), unes taules de logaritmes calculades exactament fins al desè decimal,^[7] que també es van fer servir durant molt de temps.^[4]

Referències

↑ Južnič (2003), pàgina 69.
↑ Južnič (2003), pàgina 74.
↑ Južnič (2003), pàgina 76.
↑ ^4,0 ^4,1 Plut-Pregelj & Rogel, pàgina 480.
↑ Južnič (2003), pàgina 79.
↑ Sandifer, pàgina 2.
↑ Sandifer, pàgines 18-19.

Bibliografia

Južnič, Stanislav «Gabriel Gruber in navigacijski inženir Jurij Vega (Gabriel Gruber and navigational engineer Jurij Vega)» (en (eslovè)). Arhivi, Num. 1, 2003, pàg. 69-80. ISSN: 0351-2835.^{[Enllaç no actiu]}
Južnič, Stanislav «Učenec Jurij in ucitelj Vega (Jurij the pupil and Vega the teacher)» (en (eslovè)). Solska Kronica, Num. 2, 2004, pàg. 209-225. Arxivat de l'original el 2016-03-04. ISSN: 1318-6728.
Plut-Pregelj, Leopoldina; Rogel, Carole. The A to Z of Slovenia (en (anglès)). Lanham (MD): Scarecrow Press, 2007. ISBN 978-0-8108-7216-5.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jurij Vega

O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jurij Vega» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
Razpet, Marko. «Jurij Vega and the Calendar». University of Ljubljana, 2004. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 8 agost 2015].
Sandifer, Edward. «Why 140 Digits of Pi Matter». Western Connecticut State University. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 8 agost 2015].