Julio Redondo Sepúlveda

Plantilla:Infotaula personaJulio Redondo Sepúlveda
Biografia
Naixement1 de maig de 1903
Mort1959(1959-00-00) (als 55–56 anys)
Jerez de la Frontera
Activitat
OcupacióMilitar
Carrera militar
Lleialtat Regne d'Espanya
República Espanyola
Bàndol Nacional
Dictadura franquista
Branca militar Exèrcit de Terra espanyol
Cavalleria
Rang militar Coronel
ConflicteGuerra del Rif
Guerra Civil Espanyola
Altres
Condemnat perSedició (Fets d'Alcalá, 1936)

Julio Redondo Sepúlveda (1 de maig de 1903, ?[1] - 1959, Jerez de la Frontera, Cadis) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que assolí el grau de coronel i que, essent capità, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Els primers mesos de la Guerra Civil participà en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.

El 1918 ingressà a l'Acadèmia Militar de Cavalleria de Valladolid.[2] El juliol de 1923 fou ascendit a tinent i estava destinat al Grup de Forces Regulars Indígenes Tetuan 1 a Tetuan (Protectorat espanyol al Marroc).[3] El juliol de 1928 estava destinat al Regiment de Dragons de Santiago i fou ascendit a capità.[4] El 1933 es casà a Jerez de la Frontera, Cadis, amb Estrella Ponce de León y Terry. El 1936 estava destinat al Regiment de Caçadors de Calatrava, núm.2, a Alcalà de Henares.[1]

Quarter de Cavalleria del Príncep, dit de san Diego, a Alcalà de Henares,cap el 1912

Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de militars de l'arma de Cavalleria adscrits als Regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, destinats a Alcalá de Henares, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la Segona República aprofità uns greus incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra per fer neteja de conspiradors d'ambdós regiments. Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra la República. Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936, aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats. Participà en la formació de les milícies falangistes i en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats). També participà en la defensa contra el desembarcament de Mallorca de forces republicanes l'agost de 1936.[5]

Després d'uns mesos a Mallorca retornà a la península i fou destinat al Regiment d'Infanteria Granada. Fou ascendit a comandant el març de 1938,[6] i fou destinat a la Milícia de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS,[7] comandant la 2a Bandera de Sevilla que participà en les operacions militars per conquerir Madrid.[8] Després fou nomenat comandant militar d'Antequera, Màlaga.[9] El 1947 fou ascendit a tinent coronel i era delegat de cria cavallina de Cadis-Màlaga.[10] Morí a Jerez de la Frontera el 1959 essent coronel en expectativa de servei.[11]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Capitanes de Caballería». Anuario Militar, 1936, pàg. 251.
  2. ↑ Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, 233, 16-10-1918, pàg. 178.
  3. ↑ Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, 166, 01-08-1923, pàg. 397.
  4. ↑ «Edición del martes, 17 julio 1928, página 11 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 28 juliol 2020].
  5. ↑ Capellà, Llorenç «Els Jinetes de Alcalá». Diari Balears, 26-05-2009. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2020 [Consulta: 28 juliol 2020].
  6. ↑ Boletín Oficial del Estado, 522, 27-03-1938, pàg. 6452.
  7. ↑ Boletín Oficial del Estado, 125, 02-11-1938, pàg. 2154.
  8. ↑ «La Falange, desconocida y vilipendiada» (en espanyol europeu). [Consulta: 28 juliol 2020].
  9. ↑ «En memoria y sufragio de los mártires capuchinos». El sol de Antequera, 827, 08-10-1939, pàg. 1.
  10. ↑ Diario Oficial del Ministerio del Ejército, 81, 02-11-1938, pàg. 144.
  11. ↑ «ORDEN de 20 de noviembre de 1959 por la que causa baja por fallecimiento el Coronel de Caballería don Julio Redondo Sepúlveda.». Boletín Oficial del Estado, 293, 08-12-1959, pàg. 15646.