Julio Redondo Sepúlveda (1 de maig de 1903, ?[1] - 1959, Jerez de la Frontera, Cadis) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que assolí el grau de coronel i que, essent capità, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Els primers mesos de la Guerra Civil participà en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.
Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de militars de l'arma de Cavalleria adscrits als Regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, destinats a Alcalá de Henares, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la Segona República aprofità uns greus incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra per fer neteja de conspiradors d'ambdós regiments. Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra la República. Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936, aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats. Participà en la formació de les milícies falangistes i en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats). També participà en la defensa contra el desembarcament de Mallorca de forces republicanes l'agost de 1936.[5]
Després d'uns mesos a Mallorca retornà a la península i fou destinat al Regiment d'Infanteria Granada. Fou ascendit a comandant el març de 1938,[6] i fou destinat a la Milícia de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS,[7] comandant la 2a Bandera de Sevilla que participà en les operacions militars per conquerir Madrid.[8] Després fou nomenat comandant militar d'Antequera, Màlaga.[9] El 1947 fou ascendit a tinent coronel i era delegat de cria cavallina de Cadis-Màlaga.[10] Morí a Jerez de la Frontera el 1959 essent coronel en expectativa de servei.[11]