PROFILPELAJAR.COM

Jules Lemaître
	; (1913)
Biografia
Naixement	(fr) François Élie Jules Lemaître ; 27 abril 1853 ; Vennecy (França)
Mort	4 agost 1914 (61 anys); Tavers (França)
President Lliga de la Pàtria Francesa
	1899 – 1904
11è Seient 20 de l'Acadèmia Francesa
	20 juny 1895 – 5 agost 1914 ; ← Victor Duruy – Henry Bordeaux →
Dades personals
Formació	École Normale Supérieure
Activitat
Ocupació	escriptor, crític literari, poeta
Partit	Action Française (1908–)
Membre de	Acadèmia Francesa (1895–); Lliga de la Pàtria Francesa
Gènere	Assaig, poesia i teatre
Família
Parella	Comtesse de Loynes
Premis
	(1887) Premi Vitet; Concours général; Oficial de la Legió d'Honor ;
	Signatura

François Élie Jules Lemaître (Vennecy, Loiret (França), 27 d'abril de 1853 – Tavers, França, 4 d'agost de 1914) fou un crític i dramaturg francès.

Biografia

El 1883 esdevingué professor a la Universitat de Grenoble, quan ja era conegut per la seva crítica literària, i el 1884 va dimitir del càrtrec per dedicar-se de ple a la literatura. Va succeir a Jean-Jacques Weiss com a crític de teatre del Journal des Débats, i a continuació ocupà el mateix càrrec a la Revue des Deux Mondes. Els seus estudis literaris van ser recollits sota el títol de Les Contemporains (7 sèries, 1886-99), i els seus fulletons dramàtics com Impressions de Théàtre (10 sèries, 1888-98).^[1]

Els perfils d'autors moderns de Lemaître mostren profunditat i un criteri sorprenents així com vivacitat i originalitat d'expressió. Fou admès a l'Acadèmia francesa el 16 de gener de 1896. Les seves visions polítiques van quedar definides a La Campagne Nationaliste (1902), recull de conferències que donà pel territori francès conjuntament amb Godefroy Cavaignac.^[1]

Lemaître va dur a terme una campanya nacionalista a l'Écho de Paris, i fou durant un temps president de la Ligue de la Patrie Française.^[1] La Lliga va néixer el 1898 de la mà de tres joves acadèmics, Louis Dausset, Gabriel Syveton i Henri Vaugeois, que volien mostrar que el dreyfusisme no era acceptat per tothom a la Universitat.^[2] Van impulsar una petició que atacava Émile Zola i el que molts van veure com una conspiració internacionalista, pacifista i d'esquerres.^[3] Charles Maurras va obtenir l'interès de l'escriptor Maurice Barrès, i el moviment va obtenir el suport de tres personalitats eminents: el geògraf Marcel Dubois, el poeta François Coppée i el crític i Jules Lemaître.^[2]

Lemaître va dimitir de la Ligue de la Patrie Française el 1904, i va dedicar la resta de la seva vida a l'escriptura.^[1]

Publicacions

No ficció

La Comédie après Molière et le Théâtre de Dancourt (1882).
Quomodo Cornelius Noster Aristotelis Poeticam sit Interpretatus (1882).
Les Contemporains. Études et Portraits Littéraires (7 vols., 1886–1899; 8th vol. posthumous).
Corneille et la Poétique d'Aristote (1888).
Impressions de Théâtre (10 vols., 1888–1898).
L'Imagier, Études et Portraits Contemporains (1892).
Jean-Jacques Rousseau (1907).
Jean Racine (1908).
Fénelon (1910).
Châteaubriand (1912).
Les Péchés de Sainte-Beuve (1913).

Teatre

Révoltée (1889).
Le Député Leveau (1890).
Mariage Blanc (1891).
Flipote (1893).
Le Pardon (1895).
L'Âge Difficile (1895).
La Bonne Hélène (1896).
L'Aînée (1898).
Bertrade (1905).
La Massière (1905).
Le Mariage de Télémaque (1910).
Kismet (1912).
Un Salon (1924, posthumous).

Poesia

Les Médaillons (1880).
Petites Orientales (1883).

Miscel·lània

Sérénus, Histoire d'un Martyr. Contes d'Autrefois et d'Aujourd'hui (1886).
Dix Contes (1890).
Les Rois (1893).
Myrrha, Vierge et Martyre (1894).
La Franc-maçonnerie (1899).
Contes Blancs: la Cloche; la Chapelle Blanche; Mariage Blanc (1900).
En Marge des Vieux Livres (1905–1907).
Discours Royalistes, 1908–1911 (1911).
La Vieillesse d'Hélène. Nouveaux Contes en Marge (1914).

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Chisholm, 1911.
↑ ^2,0 ^2,1 Pierrard, 1998, p. 180.
↑ Conner, 2014, p. 160.

Fonts

Conner, Tom. The Dreyfus Affair and the Rise of the French Public Intellectual. McFarland, 2014-04-24. ISBN 978-0-7864-7862-0 [Consulta: 8 març 2016].
Pierrard, Pierre. Les Chrétiens et l'affaire Dreyfus. Editions de l'Atelier, 1998. ISBN 978-2-7082-3390-4 [Consulta: 7 març 2016].
Chisholm, Hugh, ed. (1911). "Lemaître, François Élie Jules". Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.