Va guanyar el prestigiós Prix de Roma el 1861. Entre 1855 i 1898 va exhibir 72 retrats al Saló de París. El 1891 esdevingué membre de l'Acadèmia Francesa de Belles Arts.
Com a professor de l'Académie Julià de París[1] i va destacar com un mestre excel·lent i atent amb els seus alumnes. Entre els seus estudiants famosos es troben Fernand Khnopff, Kenyon Cox, Félix Vallotton, Ernst Friedrich von Liphart, Georges Rochegrosse, el pintor de paisatge d'origen escocès William Hart, Walter Lofthouse Dean, i Edmund C. Tarbell, que va esdevenir un pintor impressionista americà.[2][3][4][5] Un altre alumne va ser la miniaturista Alice Beckington.[6] Jules Benoit-Lévy va entrar al seu taller al École nationale supérieure des Beaux-Arts.[7]
Moltes de les seves pintures són figures soles de dones boniques. Entre els seus retrats destaquen els de M. L. Reynaud I el Príncep Imperial (1874).[2]
1870 La Vérité (1870), oli sobre tela, Musée d'Orsay, Paris. La pintura és contemporània del primer model a escala petita fet per l'amic francès de Lefebvre, Frédéric Bartholdi, que esdevindria l'Estàtua de la Llibertat, amb una postura similar, per bé que vestida.
↑Waller, S. (ed.), Foreign Artists and Communities in Modern Paris, 1870–1914: Strangers in Paradise, Routledge, 2017, p. 119
↑Kathleen Luhrs, American Paintings in the Metropolitan Museum of Art, 1980: "... on to Paris and studied for a year at the Académie Julian under Gustave Boulanger and Jules Lefebvre."
