Jules Claude Gabriel Favre

Plantilla:Infotaula personaJules Claude Gabriel Favre

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Jules Favre Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 març 1809 Modifica el valor a Wikidata
Lió (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 gener 1880 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Versalles (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCemetery of Notre-Dame, Versailles (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
10è Seient 5 de l'Académie française
2 maig 1867 – 19 gener 1880
← Victor CousinEdmond Rousse →
Bâtonnier Col·legi d'Advocats de París
1860 – 1862
← Jean-Alexandre Plocque (en) TradueixJules Armand Stanislas Dufaure →
Senador de la Tercera República Francesa
Diputat a l'Assemblea Nacional
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Residència8è districte de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Francesa (1867–1880) Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Conflicteguerra franco-prussiana Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeJulie Favre Modifica el valor a Wikidata
ParentsJacques Maritain, fill de la filla Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Retrat de Jules Favre

Jules Claude Gabriel Favre (21 de març de 1809 – 20 de gener de 1880) va ser un polític francès. Després de la fundació de la Tercera República francesa, el setembre de 1870, va esdevenir un dels líders de la facció dels Republicans Oportunistes.

Biografia

Nasqué a Lyon, i començà la seva carrera com advocat. Durant la Revolució de Juliol de 1830 es va declarar obertament com republicà. Després de la Revolució de 1848 va ser elegit diputat per Lyon on votà contra els socialistes. Quan Louis Napoleon va ser elegit President de França, Favre s'hi va oposar obertament i el 2 de desembre de 1851 va intentar junt amb Victor Hugo i altres organitzar una resistència armada als carrers de París. Després del coup d'état, va tornar a la seva professió d'advocat i es va distingir per defensar Felice Orsini, l'autor de l'atac contra la vida de Napoleó III.

L'any 1858 va ser elegit diputat per París, i va ser un dels "Cinc" que van donar senyal de l'oposició republicana a l'Imperi francès. El 1863 va esdevenir el líder del seu partit i va denunciar l'expedició mexicana i l'ocupació de Roma. El 1867 va ser membre de l'Académie française.

Guerra Franco-Prussiana i Tercera República

Amb Adolphe Thiers s'oposà a la Guerra Franco-Prussiana el 1870, i va demanar deposar l'emperador Napoleó III quan fou capturat després de la atalla de Sedan,[1] formant part del Govern de Defensa Nacional com a vicepresident sota el General Trochu, i ministre d'afers estrangers havent de negociar la pau amb Alemanya.

Va preparar l'Armistici de Versailles de 1871 sense conèixer la situació dels exèrcits i sense consultar els govern de Bordeus. Va negligir l'informe de Léon Gambetta. No va mostrar habilitat diplomàtica en les negociació pel Tractat de Frankfurt de 1871 i va ser Bismarck qui va imposar totes les condicions. Desacreditat, va ser fet fora del ministeri el 2 d'agost de 1871, però va romandre a la Cambra dels Diputats. Va ser elegit senador el 30 de gener de 1876 i va continuar donant suport al govern de la república contra l'oposició reaccionària fins a la seva mort.

Escàndal de la postguerra

Favre va tenir una sèrie de fills amb una dona casada que mai es va divorciar. Malgrat que Favre va reconèixer tots aquests fills, això no es va saber fins a l'any 1871 i va ser utilitzat políticament en contra seu.

Obres

Les seves obres inclouen molts discursos, notablement La Liberté de la Presse (1849), Défense de F. Orsini (1866), Discours de réception a l'Académie française (1868), Discours sur la liberté intérieure (1869). En Le Gouvernement de la Défense Nationale, 3 vols., 1871–1875, ell explica el seu paper entre 1870–1871.

Bibliografia

  • G Hanotaux, Histoire de la France contemporaine (1903, etc.)
  • E Benoît-Lévy, Jules Favre (1884).
  • Roger L. Williams, Manners and Murders in the world of Louis-Napoleon (Seattle, London: University of Washington, c1975), p. 93-101 (regarding Favre's family life, the scandal, and the legal repercussions). ISBN 0-295-95431-0

Referències

  1. Guillemin, Henri. «L'héroïque défense de Paris (1870-1871)». A: Les origines de la Commune (en francès). Gallimard, 1959, p. 430. 

Enllaços externs