Alcalde de Montevideo el 1816, en l'últim tram del període artiguista. Va ser integrant dels "Cavallers Orientals" al costat de Gabriel Antonio Pereira, Manuel Oribe i d'altres. Novament membre de l'Ajuntament el 1823, va donar suport al moviment polític d'aquell any.
Adherent a la Croada Llibertadora de 1825, va integrar fins i tot 1827 el Govern Provisori que va sorgir d'aquesta. També va participar en l'administració de José Rondeau i en l'Assemblea Constituent i Legislativa el 1828.
Partidari de Manuel Oribe, li va acompanyar en el Govern "del Cerrito" i va actuar com el seu encarregat a la missió que, el 1845, va obtenir el reconeixement de la independència de l'Uruguai per part d'Espanya.
Senador el 1852, va ser elegit com a 4t president constitucional l'1 de març de 1852. Va ser el primer president que va realitzar en forma oficial una gira per l'interior del país, des d'octubre a desembre de 1852. Va ser deposat per un motí militar organitzat per una part del Partit Colorado el setembre de 1853.
Era novament (des de 1860) senador, quan va morir a Montevideo el 8 de maig de 1863.[1][2]
