Orenga va jugar com a pivot al llarg de 19 temporades com a professional. Tot i que els seus majors èxits els va a aconseguir com a jugador del Real Madrid (la primera Lliga ACB, finalista en 1997 i la Recopa d'aquell mateix any), tan sols va jugar-hi tres temporades divides en dues etapes (1983/84 i 1996/98). El seu nom, però, va quedar lligat amb l'Estudiantes, on va desenvolupar la major part de la seva carrera (1986/96), on van guanyar la Copa del Rei de 1992 i va ser finalista i Millor jugador l'any anterior. El 1998 va marxar de Madrid per a acabar la seva carrera a l'Unicaja Málaga i el Cáceres CB, retirant-se definitivament en 2002.
Va ser 128 vegades internacional amb Espanya, amb la qual guanyà la medalla de bronze en l'Eurobasket de 1991. També va ser tres cops quatrefinalista del torneig en les edicions de 1993, 1995 i 1997. També va participar en els Jocs Olímpics de 1992 i els Campionats del Món de 1994 i 1998, amb actuacions més decebredores.
Un cop retirat de l'esport va viure una breu experiència amb l'Estudiantes la temporada 2005/06. El 2008 es va incorporar a l'organigrama de la selecció espanyola com a ajudant de Sergio Scariolo, al mateix temps que va exercir de seleccionador sots-19 des de l'estiu del 2009 i de seleccionador sots-20 des de 2010. El novembre de 2012 va substitutir el preparador italià al capdavant de la selecció espanyola absoluta.[1] El setembre de 2014, després del fracàs de la selecció espanyola al Mundial de bàsquet d'Espanya, Orenga va renunciar al seu càrrec de seleccionador.[2]
.JPG)
