El 1967 es va instal·lar amb la seva família a Cali. El 1984 es va llicenciar en comunicació social per la Universidad del Valle. El 1998 va obtenir el títol d'Especialista en Pràctiques Audiovisuals i en el 2000 el de Mestratge en Literatura Colombiana i Llatinoamericana. Des de 1990 és professor a l'Escola de Comunicació Social de la Universitat del Valle.[2]
Va començar en el món del cinema fent documentals, com el premiat Rostros y Rastros, promogut per la Universitat del Valle i Telepacífico. El 1987 debutà com a editor de cinema del documental Antonio María Valencia: Música en Cámara de Luis Ospina. Va debutar com a director i guionista el 2000 amb el documental Estanislao Zuleta, biografía de un pensador. El 2004 debutaria amb el llargmetratge El rey, amb el qual va guanyar el Cercle Daurat Precolombí a la millor pel·lícula colombiana al Festival de Cinema de Bogotà i fou nominat al Goya a la millor pel·lícula estrangera de parla hispana. El 2008 va estrenar el seu segon llargmetratge, Adiós, Ana Elisa, que va rebre quatre nominacions als Premis Macondo.[3]
