Joseph Morpain (1873- 12 de febrer de 1961) fou un pianista i professor francès del Conservatori de Paris i a l'"École Normale de Musique" de Paris, entre els quals destacats estudiants van incloure Clara Haskil i Monique Haas amb aquesta última arribaria a casar-si.
Biografia
Va estudiar música al Conservatori de París a la classe d'Émile Decombes, alumne de Frédéric Chopin. També fou deixeble de Gabriel Fauré.[1] Entre els seus companys de classe destacava sobretot Reynaldo Hahn.[2] Va tenir com a estudiants al Conservatori de París així com a l'Escola Normal de Música de París, en particular a Yvonne Lephay-Belthoise, Clara Haskil i Monique Haas,[3] i també a Lucien Wang,[4]Madeleine de Valmalète,[5]Raymond Trouard, Carmen-Marie-Lucie Guilbert, Pierre Maillard -Verger[6] i Ramon Coll. Va ser director de l'"École Normale de Musique" de Paris des de 1944.[7] Va publicar notablement How to the Piano i 50 Songs of Charentes and Poitou (1924).[8] Reynaldo Hahn li va dedicar els seus dos primers valsos el 1898.[9]
Annie, poesia de Leconte de Lisle, música de Joseph Morpain, París, a Ménestrel, 1902.
La Chanson du rouet, poesia de Leconte de Lisle, música de Joseph Morpain, París, a Ménestrel, 1902.
Tres preludis i fugues característics per a piano, 3 fascicles, París, Heugel, 1902.
Rondel, poesia de Charles d'Orléans, música de Joseph Morpain, París, a Ménestrel, 1902.
Vegeu peces de lectura donades als concursos del Conservatori, l'any 1908, classes preparatòries, 2 pàgines, París, Monde Musical, 1908.
Com tocar el piano, Principis de l'educació per a piano, de Joseph Morpain, professor del Conservatori Nacional de Música, 100 pàgines, París, Heugel, 1922.
50 cançons populars i Poitou-Charentes, 2 volums, contenint cadascun 25 cançons, 1 st volum, 2 i volum, amb acompanyament de piano, París, Heugel de 1924.
50 cançons populars i Poitou-Charentes, 2 volums, cadascun contenint 25 cançons, 1 st volum, 2 i volum, sense acompanyament, París, Heugel, 1924.
Ensenyament de piano, escales, digitació raonada d'escales simples i d'escales en terços majors, menors, diatònics i cromàtics, Paris, H. Lemoine, 1936.
