Malgrat el fet que els seus pares ja residissin a la ciutat de Barcelona, aquests van voler que Josep Valle fos nat a Oliete, Aragó. Fou, per tant, a Barcelona on va créixer i es formà, humanament i futbolística.[4]
Començà a jugar a futbol a l'equip del seu col·legi, La Salle Bonanova de Sarrià, passant el 1929, amb 12 anys, al Vilacortens.[4] L'any 1935 debutà amb la UE Sants, als 17 anys, però amb l'inici de la guerra civil espanyola fou cridat al front, i més tard capturat i internat en un camp de concentració a França.[4] La temporada 1939-40 retornà al seu antic club, el Sants. L'antic jugador de Sants i Barça Agustí Sancho recomanà Valle pel FC Barcelona, club on debutà el 23 de juny de 1940 en un partit amistós a Les Corts en el qual el Barcelona vencé el Donostia FC per 6 a 2.[3][4]
Al Barcelona jugà durant vuit temporades entre 1940 i 1948 disputant 141 partits i marcant 49 gols. En el seu palmarès hi destaquen dues lligues i una copa. Un cop deixà el club blaugrana continuà jugant a diversos clubs catalans, el CF Badalona, la UE Sant Andreu i el Palamós CF, on es retirà.[4] A continuació fou entrenador de diversos clubs catalans i balears, UA Horta, UE Sant Andreu (1954-1957), CE Constància d'Inca (Mallorca) i UE Maó.[4]
Les lesions li van impedir jugar amb la selecció espanyola. En canvi fou internacional amb Catalunya en dos partits davant Castella i el País Valencià que guanyà Catalunya a domicili per 1-5 i 3-4.[4]
Fou un dels principals impulsos de l'Agrupació de Veterans del FC Barcelona, essent conegut com "l'Àngel de la guarda", i on realitzà una gran tasca de recerca dels antics jugadors del club.[3][4]
