Nascut a Castellbisbal en 1887. El seu pare era farmacèutic i en morir, el 1894, la família marxà a viure a Rubí, on va estudiar al col·legi dels Germans Maristes, fins que la família es va traslladar a Sarrià (Barcelona). El 1900 va ingressar al Seminari Conciliar de Barcelona i va ser ordenat el 12 de març de 1910, dient la seva primera missa el dia de Sant Josep a la capella del Centre Obrer de la Sagrada Família, al carrer de Calàbria de Barcelona. Va doctorar-se en teologia a la Pontifícia Universitat de Tarragona.[3]
El 23 de juliol de 1910 fou nomenat coadjutor de la parròquia d'Argentona, on va ser durant set anys. L'11 de gener de 1917 va anar com a rector a Sant Joan de Mediona i, en morir el rector de Santa Maria de Mataró, va ser nomenat arxipreste de Mataró i rector de la parròquia en 1923. Va destacar-hi com a catequista. La seva obra més coneguda és la Guia per a catequistes, preparada el març de 1936, però que no fou publicada fins al 1940.[3] En les seves planes, Samsó fonamente l'acció catequètica en l'amor que és l'únic element constructiu no n'hi ha d'altre.[4]
Martiri
En esclatar la guerra civil espanyola i la persecució dels eclesiàstics, es refugià a casa d'uns feligresos, però fou detingut el 28 de juliol de 1936, quan intentava deixar la ciutat. Va ser empresonat a la presó de Mataró degut a la seva condició de sacerdot. Allí va estar-hi un mes, fins que va ser executat al cementiri de Mataró l'1 de setembre de 1936.[3]
Abans de ser executat, Samsó va demanar que el deslliguessin i va voler abraçar als que l'anaven a matar, dient que els perdonava i que volia morir sense els ulls embenats, mirant a la ciutat.[2]
Històrica beatificació
Josep Samsó va ser beatificat el 23 de gener de 2010 a la basílica de Santa Maria de Mataró, amb presència del cardenal i arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach i de l'arquebisbe Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants i enviat del Vaticà, que fou l'encarregat de llegir el decret de beatificació, en llatí, signat pel papa Benet XVI. A la cerimònia també hi assistiren 400 sacerdots, l'arquebisbe emèrit de Barcelona Ricard Maria Carles, José Montilla i Jordi Pujol, entre altres personalitats.[2][1]
Aquesta fou una beatificació històrica, ja que fou la primera cerimònia d'aquest tipus celebrada a Catalunya des del segle xii, després de les noves disposicions del papa Benet XVI que permeten que aquesta cerimònia es realitzi al lloc d'origen del beat, en lloc de Roma.[1] Coincidint amb la beatificació, les seves relíquies es van traslladar a la capella de les Santes de Santa Maria de Mataró.[2]
L'endemà de la beatificació, el papa Benet XVI, després de resar l'Àngelus a Roma, va usar la llengua catalana per proposar al nou beat Josep Samsó com a model per a sacerdots i laics.[5]
Bibliografia
NONELL, Salvador. El Dr. José Samsó Elías y su tiempo. Barcelona: Balmes S.L., 1986.
VALLS I MONTSERRAT, Ramona. Escola Nova i pedagogia catequètica a Catalunya (1900-1965). Barcelona. Facultat de Teologia de Catalunya,, 1997.
↑VALLS I MONTSERRAT, Ramona. Escola Nova i pedagogia catequètica a Catalunya (1900-1965). Barcelona. Facultat de Teologia de Catalunya,, 1997, p. 103 - 109.
