Josep Roig i Magrinyà

Retrat de Josep Roig i Magrinyà, aproximadament a l'edat de 78 anys
Biografia
Naixement	29 setembre 1917 Valls (Alt Camp)
Mort	18 maig 2004 (86 anys) Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 16 març 1982 (renúncia) – Josep Maria Garreta i Cusidó → Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Tarragona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1980
Conseller d'Agricultura i Ramaderia
5 desembre 1977 – 8 maig 1980 – Agustí Carol i Foix → Membre del gabinet: Govern de Catalunya 1977-1980
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	agricultor, polític
Partit	Esquerra Republicana de Catalunya
Membre de	Jovent Republicà
Carrera militar
Conflicte	Guerra Civil espanyola

Josep Roig i Magrinyà (Valls, 29 de setembre de 1917 - Sant Cugat del Vallès, 18 de maig de 2004) fou un polític i agricultor català.

Durant la guerra civil espanyola es va afiliar les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya i fou tinent de campanya de la Columna Macià-Companys. En acabar la contesa s'exilià a França. En tornà l'any 1948.

Va ocupar la presidència de la Cooperativa Agrícola de Valls durant més de vint anys, i la vicepresidència de la Unió de Cooperatives del Camp de Tarragona que passaria a convertir-se en Unió Agrària Cooperativa de Reus. Fou conseller d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat provisional el 1977-1980 per ERC. Des del seu càrrec va impulsar la modernització del sector agrari, va crear el Consell Agrari i l'Institut Català de la Vinya i el Vi i va participar en un contacte bilateral entre Catalunya i Turquia per a exportar avellana. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou elegit diputat per ERC per Tarragona.^[1] Al Parlament de Catalunya fou membre de la Diputació Permanent i membre de la Comissió d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.^[2]

El 16 de març de 1982 renuncià al seu escó -substituït per Josep Maria Garreta- i s'exilià a Buenos Aires, tot coincidint amb l'inici d'una auditoria a la Unió Agrària Cooperativa de Reus a la que la Generalitat hagué d'emetre deute per aportar-li 1.600 milions de pessetes. Va tornar l'1 de novembre de 1985.^[3] Va col·laborar amb el diari La Vanguardia des de 1986 on analitzava cada setmana l'evolució dels mercats agropecuaris.