S'inicià a la música amb mestres eclesiàstics. Acabada la guerra civil, tenia al seu càrrec una petita orquestrina, la Melodian's, que decidí reconvertir, tot reforçant-la amb músics de cobles sabadellenques desaparegudes (com Iu Alavedra, Narcís Colom o Francesc Gutsens), per fundar la cobla "Molins" (1940-1952), que dirigia i on tocà el flabiol (1940-1948). Amb aquesta efectuà importants concerts[1] tant a Catalunya (al Palau de la Música Catalana i/o per als esbartsVerdaguer o Montserrat), com a fora (València, Bilbao, Madrid, Sevilla). En Molins compaginava la tasca de la cobla[2] amb la de mestre de capella de la parròquia de la Puríssima de Sabadell, fins que el 1952 decidí retirar-se'n. La cobla canvià de nom i esdevingué la cobla Sabadell.
Com a compositor fou autor d'obres clàssiques, religioses i per a cobla. El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Històric de Sabadell.
Obres
L'esperat (1950), obra teatral breu, amb música per a piano o harmònium[3]
Goigs en llaor i alabança de Jesús Natzarè, que venera en el Temple Parroquial de la Puríssima Concepció de la ciutat de Sabadell l'antiquíssima Confraria d'Esclaus del Natzarè[4]
Sanahuja i Capella, Daniel «Josep Molins i Fàbregas (1906-1977)». Quadern: Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, 5, novembre-desembre 1978, pàg. 99-100.