Va néixer al carrer Passatge del Crèdit de Barcelona, fill de Rafael Tallada i Oliveres i de Fernanda Paulí i Galceran (1856-1900), ambdós de Tortosa.[2]
Es llicencià en dret i en enginyeria industrial el 1908. Col·laborà amb la Mancomunitat de Catalunya com a director del Museu Social, professor de l'Escola d'Administració Pública i de l'Escola d'Alts Estudis Mercantils. Fou dirigent de les juventuds de la Lliga Regionalista i dirigent de la Cambra d'Indústria de Barcelona.
Juntament amb Miquel Vidal i Guardiola, Manuel Reventós i Bordoy, Cebrià de Montoliu i de Togores i Josep Ruiz i Castellà, és considerat introductor de la ciència de la societat segons els mètodes de la jove escola històrica alemanya. Era partidari d'un liberalisme econòmic racional que comportaria amb el temps una participació més gran de l'Estat. Fou l'introductor del taylorisme i de la moderna anàlisi estadística, i estudià la gran depressió, els seus efectes i les seves alternatives.
Morí, després d'una llarga malaltia, l'1 de juliol de 1946 al seu domicili de Barcelona.[4] És enterrat al Cementiri de Montjuïc (agrupació 3a, tomba menor 561).
Bibliografia
de Riquer, Borja. L'últim Cambó (1936-1947). la dreta catalanista davant la guerra civil i el primer franquisme. Eumo, 1996. ISBN 84-7602-222-0.
Obres
El moviment social durant el segle xix (1911)
Demografia de Catalunya (1918)
L'organització científica de la indústria (1922)
Anuari d'Estadística Social de Catalunya, des del 1913
La crisi d'una civilització (1935)
L'organització econòmica de la Rússia soviètica (1935)
Economia política (1937)
Historia de las finanzas españolas en el siglo XIX (1946) i
