Josep Maria Gran Cirera

Plantilla:Infotaula personaJosep Maria Gran Cirera
Biografia
Naixement27 abril 1945 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juny 1980 Modifica el valor a Wikidata (35 anys)
El Quiché (Guatemala) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, arma de foc Modifica el valor a Wikidata
SepulturaChajul Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómissioner, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Orde religiósMissioners del Sagrat Cor de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat4 de juny Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Gran Cirera (Barcelona, 27 d'abril de 1945 - Xe Ixoq Vitz, El Quiché, Guatemala, 4 de juny del 1980) va ser un missioner català del Sagrat Cor que va ser assassinat pels militars el 1980 a Guatemala. L'Església catòlica va promulgar el seu decret de beatificació el gener del 2020 dins d'una causa amb deu màrtirs víctimes de la defensa dels drets humans a Guatemala[1] i tots ells foren beatificats el 23 d'abril de 2021 a Santa Cruz del Quiché, a Guatemala.[2]

Fou novici a Canet de Mar des del 1965 i ordenat sacerdot a Valladolid el 9 de juny del 1972.[3] El 1975 es va traslladar a Guatemala per treballar com a missioner voluntari a les parròquies de Santa Cruz del Quiché, Zacualpa i San Gaspar Chajul. Aquesta darrera parròquia era la que patia una més forta repressió per part de les forces armades, grups paramilitars i guàrdies blanques.[4] L'exèrcit s'enduia els joves a la força, grups de dones van organitzar una protesta i el missioner va donar suport a la protesta i va obrir-los les portes de l'església.[5]

Des del gener del 1980 era vigilat per l'exèrcit nacional. El seu cadàver es trobà en un camí de la regió d'El Quiché el 5 de juny del 1980, en concret al poble Xe Ixoq Vitz.[6][7] El dictamen forense va concloure que fou disparat per l'esquena. Quan tornava a cavall amb el sagristà Domingo del Barrio Batz després de celebrar una festivitat religiosa a la seva parròquia de Chajul va ser víctima d'una emboscada.[8] El sacerdot havia rebut set trets i el seu acompanyant dos.

Un carrer porta el seu nom a Mont-roig del Camp,[9][10] localitat amb la qual tenia vincles familiars. La seva família també tenia vincles amb Riudoms i estava emparentat amb el també beat Bonaventura Gran.[2]

Referències

  1. ↑ Religión, Redacción. «El Papa Francisco reconoce como mártires a 3 sacerdotes asesinados tras el estallido de la Guerra Civil» (en castellà), 24-01-2020. [Consulta: 28 gener 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 «El missioner català Josep M. Gran Cirera, amb vincles a Riudoms i Mont-roig, és proclamat beat». Arquebisbat de Tarragona, 26-04-2021. Arxivat de l'original el 2021-04-27. [Consulta: 27 abril 2021].
  3. ↑ Flavio Rojas Lima. Diccionario histórico biográfico de Guatemala. Asociación de Amigos del País, Fundación para la Cultura y el Desarrollo, 2004, p. 464. ISBN 978-99922-44-01-2. 
  4. ↑ Septién, Jaime. «A José María Gran Cirera solamente pudieron matarle el cuerpo y no el alma» (en castellà), 28-01-2020. [Consulta: 28 gener 2020].
  5. ↑ País, Ediciones El «Testimonios españoles de una tragedia» (en castellà). El País [Madrid], 29-03-2000. ISSN: 1134-6582.
  6. ↑ Catholic Church. Archdiocese of Guatemala (Guatemala). Oficina de Derechos Humanos. Testigos de la fe por la paz: vidas ejemplares de la Iglesia Catolica de Guatemala. Oficina de Derechos Humanos del Arzobispado de Guatemala, 2003, p. 105. 
  7. ↑ «La Iglesia contará con 13 nuevos beatos, varios españoles» (en castellà), 25-01-2020. [Consulta: 28 gener 2020].
  8. ↑ País, Ediciones El «Cartas al director | Era mi primo» (en castellà). El País [Madrid], 10-12-1999. ISSN: 1134-6582.
  9. ↑ «Carrer Josep Maria Gran i Cirera - Callejero de Mont-roig del Camp - Callejero.net» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2020].
  10. ↑ Francesc Rom Serra; Martí Rom El Centre Obrer de Mont-roig del Camp (1911-1925). Cossetània Edicions, 2003, p. 13–. ISBN 978-84-96035-34-8.