L'inici de la seva poesia constitueix un exemple clar de l'anomenat realisme històric, tanmateix, la seva lírica ha anat evolucionant cap a territoris més íntims i ha entrat en una harmònica comunió amb l'esperit i la geografia de l'Alt Urgell. La seva obra reflecteix l'enfrontament d'un món obrer i rural amb un altre d'urbà i intel·lectual. Els seus llibres de poemes exploren aquest contrast: Temps de manobre (1977), De l'evangeli segons Sant Lluc (1977), Cendra a l'abast. Viatge al record (1979), i també l'acidesa crítica de les notes de La quarteta informal (1988), signades amb el pseudònim «Jep». A partir de Notes mínimes d'un paisatge (1988), Pa d'àngel (1991, premi Les Talúries 1990), Alt Urgell, plany i passió (1996),[3]Racó de calaix (1999) i Obra poètica (2012).[4]
Pel que fa a la narrativa, ha publicat novel·les juvenils: Un matí a Albastesa (1984), En Calçons (1984) i Del passat en el present (1995), com també els relats eròtics aplegats a Terrosset de sucre candi (1983), amb el pseudònim de «Perot Galzeran», i la novel·la de combat Hora foscant a la ribera (1991).
El seu profund arrelament a les terres de l'Alt Urgell l'ha dut al conreu de treballs de recerca històrica[5] i antropològica com Baronia i municipi de Peramola. Apunt històric i noms de casa. Segles XVII-XX (1995), Segrada. Motarrots i llegendes de l'Alt Urgell (2001, premi Valeri Serra i Boldú 2000) i Trabucs i pedrenyals: aproximació al bandolerisme de l'Alt Urgell (2002), Dites, locucions i frases fetes (2007), Municipi de Peramola. Història i rutes (2008, juntament amb Jordi Pasques), Lluís Escaler. Morir per Catalunya (2008), Masos i capmasos de la baronia de Peramola. Segles XVI, XVII i XVIII (2010), Alt Urgell. Motarrots, fets, llegendes (2011) i Peramolins amb nom (2011),[6]Piulades de cultura popular. Bruixeria, mimologisme, llegendes (2016),[7]Municipi de Peramola. Toponímia (2017) i Món rural. Mots que es perden (2018).[8]
.jpg)
.svg)