Josep Bertran i Musitu

Biografia
Naixement	(es) José Bertran y Musitu 1875 Montpeller (França)
Mort	11 març 1957 (81/82 anys) Barcelona
Sepultura	cementiri de Sant Gervasi
Ministre de Gràcia i Justícia
8 març 1922 – 1r abril 1922 ← José Francos Rodríguez – Mariano Ordóñez García →
Diputat a Corts
18 setembre 1905 – 15 setembre 1923 ← Pau Barbé i Huguet Circumscripció electoral: Districte electoral de Vilanova i la Geltrú
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, advocat
Partit	Lliga Regionalista Solidaritat Catalana
Família
Fills	Felip Bertran i Güell
Pare	Felip Bertran i d'Amat
Parents	Domènec Sert i Badia, cunyat

Josep Bertran i Musitu (Montpeller, 1875 - Barcelona, 11 de març de 1957) fou un advocat i polític català. Junt amb Francesc Cambó fou fundador i dirigent de la Lliga Regionalista; ministre de Gràcia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII i un dels espies del bàndol franquista al sud de França durant la Guerra Civil.

Fill del jurisconsult i historiador Felip Bertran i d'Amat (Barcelona, 1835-1911) i d'Elisa Musitu i Garcia-Navarro (Barcelona, 1843-1891),^[1] que provenia d'una família d'origen basc. Tot i això, els avis per part materna eren Ramon Musitu Worster, natural de Cartagena i l’avia que pertanyia a la noblesa austríaca (barons de Worster). En Josep Bertran tenia tres germans i cinc germanes. El germà gran, Ramon, morí de malaltia greu. Els dos germans petits, moriren per la grip del 1918. La família romangué a Montpeller per operar en Ramon, durant aquella estança va néixer en Josep que esdevingué l'hereu. La família tenia la casa pairal al Putxet, la Torre Bertran, considerada la torre més important de tot Sant Gervasi de Cassoles i que fou requisada pel POUM durant la Guerra Civil.^[2] El 1900 es va casar amb Maria Cristina Güell i López,^[3][4][a] filla d'Eusebi Güell i Bacigalupi.

Antic carlí, després de militar a la Unió Regionalista fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista, formació política amb la qual participaria en les eleccions celebrades entre 1905 i 1923, obtenint en totes elles acta de diputat per la circumscripció de Barcelona. Cap del sometent de Barcelona el 1919. també fou un dels organitzadors del pistolerisme dels Sindicats Lliures, promogut per la patronal catalana, que va patir Barcelona en els anys previs a la dictadura del general Primo de Rivera.

Va ser Ministre de Gràcia i Justícia entre el 8 de març i l'1 d'abril de 1922 en un gabinet presidit per José Sánchez Guerra.^[5] El 1936, en produir-se l'aixecament militar contra la II República, es va alinear amb els sollevats organitzant des de Biarritz el servei d'espionatge del bàndol nacional a Catalunya que, des de desembre de 1936 a febrer de 1938, es va denominar Servicio de Información de la Frontera del Nordeste de España (SIFNE)^[6] i més tard, en unificar-se amb el Servicio de Información Nacional (SIN), per a tot el bàndol sollevat, es va denominar Servicio de Información y Policía Militar (SIPM).

• Bertrán y Musitu, José. El derecho especial del valle de Arán (en castellà). J. Espasa, 1901. 
• Bertrán y Musitu, José. La suspensión de pagos del Banco de Barcelona: notas del informe sobre nulidad del convenio (en castellà). Unión Librera de Editores, 1923. 
• Bertrán y Musitu, José. Experiencias de los Servicios de información del nordeste de España (S.I.F.N.E.) durante la guerra: una teoría, una técnica y una escuela sobre información general (en castellà). Espasa-Calpe, 1940. 

• Portavella, Jesús. Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 2010. ISBN 978-84-9850-216-9. 

Càrrecs públics
Precedit per: José Francos Rodríguez	Ministre de Gràcia i Justícia (març-abril) 1922	Succeït per: Mariano Ordóñez García