Paraules de Josep Vicent Marqués en una manifestació contra la destrucció de l'Horta de la Punta
Es llicencià en dret i fou membre del Moviment Social-Cristià de Catalunya i del Partit Socialista Valencià (PSV), que posteriorment abandonà per a fundar el grup Germania Socialista, de tendència comunista antiautoritària. Va ser candidat al Senat el 1979 sota el lema «Ni fam, ni fum, ni fem», i també va ser un dels animadors dels primers grups ecologistes i antinuclears del País Valencià. Va estar casat amb la filòsofa Cèlia Amorós, amb qui va tenir una filla. Va ser professor universitari des dels 21 anys, amb una interrupció d'un any per motius polítics.[1]
Guanyador, el 1973 del Premi Joan Fuster d'assaig per l'obra País perplex (1974) i el 1980 del Premi Fontanarosa amb No és natural (1980). Va publicar també Amors impossibles (1982) i El retorn del nàufrag professional (1998). El seu treball com a articulista va obtenir el Premi El Viejo Topo d'assaig, i el conjunt de la seua obra el Premi de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.
Com a sociòleg va estudiar el comportament sexual i els aspectes de la marginació de la dona. Com a columnista, també va col·laborar a El País, El Temps, Gorg, Cuadernos para el Diálogo, Avui, Levante, etc., com també en organitzacions cíviques, com ara Ca Revolta, entre moltes altres. Des de la dècada dels setanta era catedràtic del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València.
Als anys noranta va viure a Madrid amb l'actriu Virginia Mataix, va destacar com a columnista al periòdic El País i com a col·laborador a diversos programes de televisió. A final del segle xx, tornaria a València junt amb el seu fill Jaume i Virginia, de qui poc després se separaria.
↑ 1,01,11,21,31,4Millás, Jaime. Josep Vicent Marqués: "Mi generación de progres se olvidó de la vida cuotidiana". Publicat a El País, 16 d'octubre de 1983. Recollit a Crónicas de la transición valenciana (1972-1985). Col. Papers de premsa, Institució Alfons el Magnànim, València, 2015, ISBN 978-84-7822-680-1
↑Marqués, Josep-Vicent. Tots els colors del roig, quasi unes memòries ideològiques. València: Edicions 3i4, 1996. ISBN 84-7502-513-7. pgs.215-217
