Catedràtic de Sociologia en la Universitat Complutense de Madrid, Director del Col·legi d'Alts Estudis Europeus Miguel Servet de París i doctor honoris causa, des de 2006, per la Universitat de València. A més, va participar en multitud de programes i projectes internacionals, especialment aquells relacionats amb la comunicació en la seva relació amb la cultura, la integració i la globalització. Entre ells destaca la seva condició de Secretari General de l'Agència Europea per a la Cultura i el Consell Mediterrani de la Cultura, ambdós dependents de la UNESCO. També va treballar en col·laboració amb el Consell d'Europa i com a conseller assessor dels ministeris espanyols d'Educació, i Afers exteriors.
En la seva obra, sobretot centrada en la sociologia de la comunicació de masses i de l'opinió pública, va mantenir sempre una postura crítica sobre temes com la Transició Democràtica en Espanya, la democracia, la corrupción, els mitjans de comunicació de masses i ademes la globalització, sense renunciar mai a exigir i proposar amb entusiasme alternatives a aquests problemes.
Obres més destacades
Las Ciencias de la Comunicación en las universidades españolas, (1973)
Alternativas populares a la comunicación de masas, (1981).
El País o la referencia dominante (junto a G. Imbert), 1986.
Las industrias de la lengua, (1991).
Diario de una ocasión perdida, (1991).
La Méditerranée: modernité plurielle, (2000).
Ventana global: ciberespacio, esfera pública mundial y universo mediático, (2002).
