Els seus articles sobre lingüística diacrònica i descriptiva de les llengües indígenes de l'Argentina i Sud-amèrica són nombrosos i, en molts casos, fonamentals per al coneixement del patrimoni lingüístic d'aquesta regió. De la seva obra, destaquen els llibres La lengua chaná: Patrimonio cultural de Entre Ríos (2013)[3][4][5][6][7] i Proto-Guaicurú: Una reconstrucción fonológica, léxica y morfológica (2013).[8]
Obres seleccionades
Llibres
La lengua chaná: Patrimonio cultural de Entre Ríos (2013)
Proto-Guaicurú: Una reconstrucción fonológica, léxica y morfológica (2013)
Articles
"La hipótesis de parentesco Guaicurú-Mataguayo: estado actual de la cuestión"
Viegas Barros, J. P.. «Evidencias del parentesco de las lenguas lule y vilela». A: Colección Folklore y Antropología, 4. Santa Fe: Subsecretaría de Cultura, Dirección Provincial de Gestión Cultural, 2001, p. 15-21.. ISBN.
Viegas-Barros, José Pedro. «Dialectología qawasqar.», 1990. Arxivat de l'original el 19 de novembre de 2006. [Consulta: 12 agost 2007].
Viegas-Barros, José Pedro «La familia lingüística tehuelche». Revista Patagónica, 54, 1992, pàg. 39-46 [Consulta: 18 agost 2016].
Viegas Barros, Pedro. 2002. Fonología del Proto-Mataguayo: Las fricativas dorsales. Mily Crevels, Simon van de Kerke, Sérgio Meira & Hein van der Voort (eds.), Current Studies on South American Languages [Indigenous Languages of Latin America, 3], p. 137-148. Leiden: Research School of Asian, African, and Amerindian Studies (CNWS).
Viegas Barros, José Pedro. 2004. Guaicurú no, macro-Guaicurú sí: Una hipótesis sobre la clasificación de la lengua Guachí (Mato Grosso do Sul, Brasil). Ms. 34pp.
↑Jaime, Blas W. Omar; Viegas Barros, J. Pedro. La Lengua Chaná: Patrimonio Cultural de Entre Ríos. Editorial de Entre Ríos, 2013. ISBN 978-950-686-039-4.
↑Viegas Barros, J. Pedro. 2013. Proto-Guaicurú: Una reconstrucción fonológica, léxica y morfológica. (LINCOM Studies in Native American Linguistics.) München: LINCOM. 364pp.