Jordi Maria García-Díe i Miralles de Imperial (Barcelona, 9 de març del 1927 - 15 de febrer del 1999)[1] va ser un sacerdot catòlic dedicat, entre altres tasques, al treball amb el poble gitano a l'Estat, sent un dels precursors en la millora de les condicions de vida de la població gitana a Europa.
Era fill del doctor Agustín García-Díe i Andreu, metge eminent (entre d'altres, ho era de l'arquebisbe de Barcelona), que va ser distingit amb el títol de Gentilhome de Sa Santedat, i net de Clemente Miralles de Imperial i Jiménez de Frontín (Elx, 1850-Barcelona, 1925), benefactor que l'any 1883 va promoure el barri de Benalua d'Alacant.
El 1967 va impulsar i va formar part del Secretariat Gitano de la Conferència Episcopal Espanyola, que va renunciar a presidir.[3] El 1976 va ser un dels creadors del Comitè Catholique International pour les Tsiganes.
En la darrera etapa, des de 1978, va fomentar l'aparició del moviment associatiu gitano.[4]
Un dels seus germans, Antonio García-Díe,[5] va ser catedràtic d'Història de la Medicina i cap del servei de cirurgia de l'hospital del Sagrat Cor de Barcelona. Un altre germà, en José Manuel García-Díe va ser sacerdot, director de l'Institut Ramon Albó de la "Protectora de Menors".[6] i prior de la "Germandat dels valencians a Barcelona" entre els anys 50 i 70. Un tercer germà, Agustín García-Díe, era capità d'infanteria quan el 1951 fou nomenat cap dels Mossos d'Esquadra[7]
