Net d'un capità artiller de la República i maqui, perseguit, exiliat, represaliat i fill d'un antifranquista i activista independentista,[4] Borràs és graduat superior en Il·lustració per l'Escola Massana, on va descobrir la fotografia. Des de llavors, compagina professionalment totes dues disciplines i s'ha especialitzat en qüestions socials en el camp del fotoperiodisme.[5]
Ha treballat com a reporter gràfic independent per a diferents mitjans de comunicació catalans com Nació Digital,[6]La Directa, o El Temps, on també ha publicat diversos reportatges d'investigació. A escala internacional, ha publicat fotografies a diversos periòdics i agències internacionals i també a les revistes especialitzades en extrema dreta Hope Not Hatei Expo, així com a mitjans de la resta d'Espanya.[7][8] Actualment és cap de fotografia de la revista digital La Mira.[9]
Ultradreta
Borràs s'ha especialitzat en crònica fotogràfica social i amb un interès especial en l'extrema dreta que actua a Catalunya.[10][11][12][13][14] Ha documentat fotogràficament bona part de les manifestacions i actes públics realitzats per tot tipus d'organitzacions i grupuscles relacionats amb la ultra dreta des dels anys 2010. Arran dels seus reportatges, Borràs va començar a rebre amenaces de grups feixistes el 2013, que la policia va investigar.[15][4] Entre elles, destaca la crida del vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, a militants del partit d'ultradreta perquè agredissin el fotoperiodista: «Li foteu una bona hòstia i que marxi». Arran de l'amenaça, realitzada durant la manifestació feixista del 12 d'octubre a Montjuïc, la Fiscalia va demanar cinc anys de presó[16] tot i que finalment Chaparro només fou condemnat a un any de reclusió[17] que encara no ha complert. Es dona la circumstància que Pedro Chaparro també va ser condemnat anteriorment a 4 anys de presó per l'assalt al Centre Cultural Blanquerna, tot i que el Tribunal constitucional li va suspendre l'entrada a presó tant a ell com a la resta de condemnats.[18] El 22 d'abril de 2015 presentà Plus ultra. Una crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya[19][20][21][22] (Pol·len Edicions, 2015) al Pati Llimona de Barcelona.[23] El llibre fou presentat per tota Catalunya i a Berlín.[24]
Durant aquests anys va anar documentant la creació de grups organitzats espanyolistes que s'oposaven a la independència de Catalunya, la majoria sorgits com a reacció de la creació de l'Assemblea Nacional Catalana. Aquesta investigació el va portar a publicar el llibre Desmuntant Societat Civil Catalana[25] (Saldonar, 2015) que destapa l'origen d'aquesta entitat i demostra els lligams de Societat Civil Catalana amb l'extrema dreta.[26]
Independentisme
Borràs també ha anat documentant el procés independentista i la vida parlamentària. D'aquest seguiment va sorgir el llibre La cara B del procés, en col·laboració amb Antonio Baños. Més endavant publicaria el llibre Dies que duraran anys (Ara Llibres, 2018), va arribar a ser el segon llibre més venut[27] en català del gènere no-ficció durant el Sant Jordi del mateix any. També es van fer edicions en castellà i anglès. Com a curiositat, fou el llibre que Quim Torra lliurà al cap d'Estat Felip VI durant la seva trobada amb motiu de la inauguració dels Jocs del Mediterrani a Tarragona.
Agressió
El juliol de 2018 fou agredit a cops de puny al carrer dels Capellans del barri Gòtic de Barcelona per un home que s'identificava com a policia i que va cridar «Viva España, viva Franco». Més endavant es va saber que el presumpte agressor era un inspector de la brigada d'informació de la policia espanyola.[28][29] Tres setmanes després, el secretari de la Unió d'Oficials de la Guàrdia Civil, Juan Ramon Manzanares, celebrà via Twitter l'atemptat contra el fotoperiodista.[30] El seu agressor, Javier R., policia nacional membre de la Brigada d'Informació especialitzat en terrorisme gihadista, és militant de Vox a Barcelona des de 2016.
La fiscalia va demanar dos anys de presó pels delictes d'agressió amb l'agreujant de delicte d'odi per motius ideològics.[31] El gener de 2022 l'inspector de policia va acceptar que l'havia colpejat per motius ideològics i no pas perquè ell l’hagués agredit abans, evitant així el judici. Va rebre una condemna d'un any de presó, el pagament d’una indemnització de set mil euros i de les costes processals, a més d'una ordre d’allunyament durant quatre anys i i l’obligació de fer dos cursos de prevenció de la violència.[32] El 20 de juny de 2022, la policia espanyola va comunicar que el seu agent havia estat suspès de sou i feina durant un any.[33] Aquesta sanció va ser criticada per Jordi Borràs per tractar-se d'una mesura de mínims tenint en compte que, segons el reglament intern de la policia, es tracta d'una falta molt greu.[33]
Obra publicada
Presentació del llibre Plvs Vltra al Pati Llimona de Barcelona (22 d'abril de 2015)
2021. Exposició «Catalunya any 0. Veure el virus» al Palau Robert de Barcelona.[37]
Premis i reconeixements
Retrat del 2015
La Fundació Comissió de la Dignitat lliura va atorgar el Premi Dignitat 2016 a Jordi Borràs «per la valent tasca com a documentalista gràfic i fotoperiodista compromès, així com pels seus llibres i reportatges sobre els moviments d'ultradreta a Catalunya, i la publicació de títols com Desmuntant Societat Civil Catalana o Plus Ultra. Una crònica gràfica de l'Espanyolisme a Catalunya». Precisament la publicació de Desmuntant Societat Civil Catalana també li va fer valer el premi LiberisLiber Pensa (no-ficció) 2016[38] atorgat per la Fira d'Editorials Independents.
L'any 2019 li fou concedit el Premi 2N per les llibertats i contra el feixisme, en la Categoria Nacional, en reconeixement a la lluita contra la repressió havent-la sofert a causa de la seva labor com a fotoperiodista, atorgat per l'Ateneu Cooperatiu la Baula de Lleida.[39]
