El 1964, va escriure un text (ref. 1 p. 14) titulat On the Einstein-Podoslky-Rosen paradox (Sobre la paradoxa Einstein-Podoslky-Rosen). En eix treball, va mostrar alguns trets particulars de la paradoxa EPR, derivant així en la desigualtat de Bell, que és aplicada en mecànica quàntica per a quantificar matemàticament les implicacions plantejades teòricament en la paradoxa EPR i permetre així la seua demostració experimental.
El teorema de Bell posa en evidència el principi de les causes locals (principi que postula que el que ocorre en una regió de l'espai no depèn de variables controlades per un experimentador en una altra regió distant), i sembla donar a entendre que el nostre univers és "no local", que no té parts separades (estalvi per a la nostra percepció) i que existeixen unes variables desconegudes "no locals".
La tomba de l'urna el 2024.
El seu teorema va demostrar que el principi de les causes locals és incompatible amb les prediccions estadístiques de la teoria quàntica.
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Stewart Bell» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
Smith, C. H. Llewellyn. «Bell, John Stewart» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 13 octubre 2023].
