Des de 1832 fou mestre de capella en la capital i també es distingí com a violinista i flautista. A més d'un gran nombre de composicions per a diversos instruments i d'una òpera, que va tenir molt poc èxit, escriví la música de nombrosos balls que es distingeixen per la seva curosa instrumentació i frescor melòdica.
Els principals són: Nina; Els tirolesos; Valdemaro; La festa d'Albano (1893); La joventut d'Erico Menved (1843); Rafael (1845). També va editar una obra didàctica el Kontrabasschule, que també va ser traduïda a l'anglès pel musicòleg James Alexander Hamilton.[1]
