Johann Andreas Segner

Retrat de Johann Andreas von Segner (vers 1775).
Biografia
Naixement	(hu) Segner János András 9 octubre 1704 Bratislava (Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort	5 octubre 1777 (72 anys) Halle (Regne de Prússia)
Sepultura	Cementiri Stadtgottesacker, #86 51° 28′ 55″ N, 11° 58′ 39″ E / 51.48197°N,11.97742°E / 51.48197; 11.97742
Formació	Universitat de Jena - medicina (1725–1729)
Tesi acadèmica	De natura ac principiis medicinae  (1730 )
Director de tesi	Georg Erhard Hamberger i Simon Paul Hilscher
Activitat
Ocupació	físic, botànic, metge, professor d'universitat, matemàtic, químic, inventor
Ocupador	Universitat de Halle (1755–1777) Universitat de Göttingen (1735–1755) Universitat de Jena (1734–1735)
Membre de	Royal Society (1738–) Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg
Obra
Estudiant doctoral	Johann Georg Büsch, Johann Ephraim Scheibel, Christian Garve i August Hermann Niemeyer
Premis
(1738)  Membre de la Royal Society

Johann Andreas Segner (alemany: Johann Andreas von Segner) (Bratislava, 9 d'octubre de 1704 - Halle, 5 d'octubre de 1777) fou un matemàtic d'origen hongarès del segle xviii, que va ser el primer professor de matemàtiques a la universitat de Göttingen.

Segner va néixer a l'actual Bratislava (aleshores Pòzsoni, en hongarès, o Pressburg, en alemany) en una família d'origen alemany i també va desenvolupar tota la seva carrera acadèmica a Alemanya, tot i sentir sempre un gran interès pels assumptes hongaresos.

Segner va estudiar a l'escola a Bratislava i a Győr i, probablement, va estar un any al Col·legi de Debrecen el 1724. El 1725 va ingressar a la universitat de Jena per cursar estudis de medicina,^[1] on es va graduar el 1730. En aquest temps també es va interessar per les matemàtiques, publicant alguns articles sobre el tema.

Durant un breu temps, va practicar la medicina a Debrecen, però el 1732 va retornar a Jena per a fer de professor ajudant i doctorar-se el 1734.

El 1735 va ser nomenat catedràtic de Física i Matemàtiques de la universitat de Göttingen que s'havia fundat l'any anterior, essent ell precisament el primer d'una llarga sèrie de grans matemàtics que van ocupar el càrrec fins a la Segona Guerra Mundial: Kästner, Gauss, Dedekind, Riemann, Klein, Hilbert, Weyl…^[2]

A partir de l'any 1750, va treballar en la construcció de l'observatori astronòmic de la universitat, juntament amb Tobias Mayer,^[3] amb qui va mantenir unes relacions més aviat tenses, fins que el 1754 l'observatori va quedar sota la direcció exclusiva de Mayer.^[4]

L'any següent, Segner deixa la universitat de Göttingen per ocupa el lloc de catedràtic de Matemàtiques i Filosofia Natura de la prestigiosa universitat de Halle,^[5] càrrec que ocuparà fins a la seva mort.

Ja el 1728, estant a Jena, va publicar un article amb una demostració de la regla dels signes de Descartes,^[6] però la demostració definitiva no la va publicar fins al 1759.^[7]

Segner va escriure uns quants llibres de text per a les seves classes, que destaquen per la seva claredat conceptual.^[8]

Potser els treballs més influents de Segner hagin estat en el camp de la hidràulica, tema sobre el que va mantenir una intensa correspondència amb Euler i en el qual fou inventor de la bomba d'aigua autopropulsada.^[9]

També cal destacar el seu intent de crear un càlcul lògic, en el seu llibre Specimen logicae universaliter demonstratae (1740), en el qual construeix a partir de tres postulats i dos axiomes un sistema axiomàtic per avaluar les idees i les seves relacions. ^[10] I els seus treballs sobre combinatòria, que va fer que Eugène Charles Catalan anomenés els nombres de Catalan amb el nom de nombres de Segner.^[11]

• Capozzi, Mirella; Roncaglia, Gino. «Logic and Philosophy of Logic from Humanism to Kant». A: Leila Haaperanta (ed.). The Development of Modern Logic (en anglès). Oxford University Press, 2009, p. 78-158. ISBN 978-0-19-513731-6. 
• Forbes, Eric G «The Foundation of the First Göttingen Observatory: A Study in Politics and Personalities» (en anglès). Journal for the History of Astronomy, Vol. 5, 1974, pàg. 22-29. ISSN: 0021-8286.
• Petersen, T. Kyle. «Catalan and Narayana Numbers». A: Inquiry-Based Enumerative Combinatorics (en anglès). Springer, 2019, p. 113-120. ISBN 978-3-030-18307-3. 
• Reynolds, Terry S. Stronger Than a Hundred Men: A History of the Vertical Water Wheel (en anglès). JHU Press, 2002. ISBN 9780801872488. 
• Schubring, Gert. Conflicts Between Generalization, Rigor, and Intuition (en anglès). Springer, 2005. ISBN 978-0387-22836-5. 
• Szénássy, Barna; Bognár, János. «János András Segner». A: History of Mathematics in Hungary Until the 20th Century (en anglès). Springer, 1992, p. 87-90. ISBN 9783540554974. 
• Tournés, Dominique «Construction d'equations algebriques» (en francès). Repères-IREM, Vol. 59, 2005, pàg. 69-82. ISSN: 1157-285X.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Andreas Segner

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Johann Andreas Segner» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Youschkevitx, A.P. «Segner, János-András (Johann Andreas von)» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 gener 2015].
• «Johann Andreas von Segner» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 1998. [Consulta: 7 desembre 2024].