Jofré de París (Geoffroy de Paris; mort c. 1320), fou un clergue que treballà a la cort del rei Felip IV de França, conegut per ser l'autor d'una crònica sobre el regnat d'aquest monarca i altres obres en vers. No es coneix cap detall sobre la seva vida.
Obres
- Chronique metrique de Philippe le Bel o Chronique rimée de Geoffroi de Paris.
Aquesta obra conté 7.918 versos i tracta sobre la història de França i la relació amb el papat, Flandes i el Sacre Imperi Romanogermànic entre els anys 1300 i 1316, fets que l'autor coneixia de primera mà, ja que va treballar a la cort. La descripció dels fets no és objectiva, sinó que es permet criticar i mostrar els seus sentiments, com per exemple en el cas de l'expulsió dels jueus el 1306.
- Dits morals
També se li atribueix l'autoria de diversos poemes curts (en francès dits moraux) que són llegendes de caràcter moralitzant, alguns en llatí i altres en francès, datats entre el 1314 i el 1318:
- Avisemens pour le roy Loys (adreçat al rei Lluís X)
- Du roy Phelippe qui ores regne (adreçat al rei Felip V)
- De alliatis
- De la creation du pape Jehan
Referències
- Natalis de Wailly. Mémoire sur Geoffroi de Paris (en francès). París: Imprimerie royale, 1849.
- Hugh Chisholm. «Geoffrey of Paris». A: Encyclopædia Britannica. 11 (en anglès). Cambridge University Press, 1911, p. 617.
