Els seus pares eren els propietaris d'una botiga d'instruments musicals que ells mateixos havien posat en marxa a Utica, Nova York. Com a membre d'una família de músics, en Joe va tenir clar des de ben petit quina era la seva vocació. Als 4 anys el seu pare li va regalar la primera guitarra i als 7 ja tocava cançons de Jimmy Hendrix i Stevie Ray Vaughan. Als 12 anys va obrir el concert per a B.B. King, el qual després de sentir-lo tocar va dir: "El potencial d'aquest noi és increïble. Ni tan sols ha començat a gratar la superfície. És únic".[3] Als 14 anys va ser convidat al Fender Event, moment en el qual va aprofitar per muntar la seva primera banda Bloodline.
Influències
En una entrevista a la revista Guitarist Magazine,[4] Joe Bonamassa cita tres àlbums com a principal influència en el seu estil: John Mayall & the Bluesbreakers amb Eric Clapton (the Beano album), l'àlbum Irish Tour de Rory Gallagher i l'àlbum Goodbye de Cream. De la mateixa manera, ha reconegut que el tema Texas Flood de Stevie Stevie Ray Vaughan fou una gran influència en els seus primers anys.
Discografia
1994 - Bloodline
2000 - A New Day Yesterday
2002 - So, It's Like That
2002 - A New Day Yesterday, Live
2003 - Blues Deluxe
2004 - Had to Cry Today
2006 - You & Me
2007 - Sloe Gin
2008 - Live From Nowhere in Particular
2009 - The Ballad of John Henry
2010 - Black Rock
2011 - Dust Bowl
2012 - Driving Towards the Daylight
2014 - Different Shades of Blue
2016 - Blues of Desperation
2018 - Redemption
2019 - Joe Bonamassa Christmas Comes But Once a Year
.jpg)
