Jocelyn

Infotaula de composicióJocelyn
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorBenjamin Godard Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaArmand Silvestre i Victor Capoul Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Data de publicaciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesGaoler (en) Tradueix, Jocelyn (en) Tradueix, Jocelyn's mother (en) Tradueix, Julie (en) Tradueix, Julie's fiancé (en) Tradueix, Laurence (en) Tradueix, Laurence's father (en) Tradueix, Old man (en) Tradueix, Old shepherd (en) Tradueix, The bishop (en) Tradueix i Young mountain girl (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena25 febrer 1888 Modifica el valor a Wikidata
EscenariThéâtre de la Monnaie Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 91565de6-7da4-49fd-9f0c-e09a5c9aced2 IMSLP: Jocelyn,_Op.100_(Godard,_Benjamin) Allmusic: mc0002393220 Modifica el valor a Wikidata
Portada de l'òpera "Jocelyn" de Benjamin Godard.

Jocelyn, op. 100, és una òpera en quatre actes de Benjamin Godard, sobre un llibret en francès de Paul Armand Silvestre i el tenor Victor Capoul. Basat en el poema d'Alphonse de Lamartine, l'acció té lloc a Grenoble i les muntanyes circumdants durant el Corpus Christi de finals del segle xviii. La partitura té una dedicació "A mon ami Daniel Barton".[1]

Aquesta òpera és recordada per ser la composició més duradora de Godard, la tendra berceuse (cançó de bressol) per al tenor, Oh! ne t'éveille pas encore.[2]

Jocelyn es va estrenar el 25 de febrer de 1888 al Théâtre de la Monnaie de Brussel·les amb Pierre-Émile Engel creant el paper del títol. Una producció amb un repartiment nou, incloent-hi Capoul en el rol del títol, es va representar a París al Théâtre-Lyrique-Nacional el 13 d'octubre 13 del mateix any.

Personatges

Paper Tipus de veu Repartiment estrena,
25 de febrer de 1888
(director: Joseph Dupont)[3]
Laurence soprano Rose Caron
Julie soprano Storrelle
Noia de muntanya jove mezzosoprano Angèle Legault
La mare de Jocelyn mezzosoprano L. Van Besten
Jocelyn tenor Pierre-Émile Engel
El promès de Julie baríton Rouyer[4]
El bisbe baix-baríton Arthur Henri Seguin
El pare de Laurence baríton Jacques Isnardon
Home vell baix Jules Vinche
Pastor vell Jules Vinche[5]
Escarceller baix Frankin[6]

Enregistraments

La popular Berceuse ha estat enregistrada per molts tenors, incloent-hi Victor Capoul, John McCormack, Beniamino Gigli, Edmond Clément, Richard Pocavergonyes, Nicolai Gedda, Jussi Björling i Plácido Domingo, així com pel violoncel·lista Pau Casals.[7]

Referències

  1. ↑ Possiblement, Sir Daniel Fitzgerald Pakenham Barton, el cònsol general a qui està dedicat el parc de Gènova.
  2. ↑ Upton and Borowski (1947) p. 182
  3. ↑ Segons els arxius digitals del Théâtre Royal de la Monnaie, Casaglia (2005), i Godard (1888, primera edició de la partitura) no són completament d'acord amb altres fonts.
  4. ↑ Godard, Benjamin (1888) Vocal score: Jocelyn Op.100. Casaglia (2005) names the singer as Franklyn.
  5. ↑ Godard, Benjamin (1888) Vocal score: Jocelyn Op.100. Casaglia (2005) names the singer as Rouyer
  6. ↑ Godard, Benjamin (1888) Vocal score: Jocelyn Op.100
  7. ↑ La Berceuse és omnipresent en àlbums de violoncel.

Bibliografia