Joaquín Estefanía

Plantilla:Infotaula personaJoaquín Estefanía
Imatge
Joaquín Estefanía, el desembre de 2015
Biografia
NaixementJoaquín Estefanía Moreira
12 març 1951 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEspanya
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPeriodista
OrganitzacióEl País
Membre de

Joaquín Estefanía Moreira (Madrid, 12 de març de 1951) és un periodista espanyol.

Biografia

Llicenciat en Ciències Econòmiques i en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid, va començar la seva activitat professional el 1974 com a redactor en el diari Informaciones; poc després passa a ser cap de la secció d'economia de la revista Cuadernos para el Diálogo i redactor cap del diari econòmic Cinco días.

Més endavant s'incorpora al diari El País, del que va arribar a ser director entre 1988 i 1993, i de 1993 a 1996 va ser director de publicacions del Grup PRISA. Continua escrivint columnes sobre economia a El País. També ha escrit diversos llibres de contingut econòmic.

Està especialment vinculat a Cantàbria.[1] Des de 2007 dirigeix cada any l'Informe sobre la Democracia en España de la Fundació Alternatives de la qual és membre del seu patronat.[2][3]

Llibres publicats

  • La nueva economía: una exposición para comprender, un ensayo para reflexionar (1995)
  • La nueva economía: la globalización (1996)
  • El capitalismo (1997)
  • Contra el pensamiento único (1998)
  • Aquí no puede ocurrir: el nuevo espíritu del capitalismo (2000)
  • El poder en el mundo (2000)
  • Diccionario de la nueva economía (2001)
  • Hij@, ¿qué es la globalización? (2002)
  • La cara oculta de la prosperidad (2003)
  • La mano invisible (2006)
  • La larga marcha: medio siglo de política (económica) entre la historia y la memoria (2007)
  • La economía del miedo (noviembre de 2011), ISBN 9788481099027, Editorial Galaxia Gutenberg-Círculo de Lectores.
  • Estos años bárbaros (2015), ISBN 9788416252466, Editorial Galaxia Gutenberg

Referències