Joana d'Aragó i de Cardona

Plantilla:Infotaula personaJoana d'Aragó i de Cardona
Biografia
Naixement1543
Sogorb (País Valencià) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 agost 1608 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona
  IV Duquessa de Sogorb
1572 – 1608
  Duquessa de Cardona
1575 – 1608
  Comtessa d'Empúries
1572 – 1608
  Comtessa de Prades
1572 – 1598
  Vescomtessa de Pallars
1572 – 1608
Altres
TítolComtessa
Duquessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaAragó
Cardona
CònjugeDiego Fernández de Córdoba y Zúñiga Modifica el valor a Wikidata
FillsJoana d'Aragó-Cardona-Córdoba, Lluís Folc I de Cardona-Aragó Fernández Modifica el valor a Wikidata
ParesAlfons d'Aragó
Joana de Cardona
GermansFrancesc I d'Empúries
Anna d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
Armes dels ducs de Cardona


Joana d'Aragó i de Cardona[1] (Sogorb, 1543 - Barcelona, 12 d'agost de 1608) va ser una noble aragonesa, IV Duquessa de Sogorb (1572-1608). Va ostentar, a més, molts altres títols, entre ells duquessa de Cardona, comtessa d'Empúries i de Prades, així com el de senyora de la Baronia d'Entença.

Biografia

Era filla del duc Alfons d'Aragó i de la duquessa Joana de Cardona.[2] Va casar-se amb un aristòcrata d'origen andalús, Diego Fernández de Córdoba, III marquès de Comares.[2][1] Amb la mort del seu germà, Francesc Ramon, sense descendència masculina, es va extingir la branca masculina dels Aragó-Cardona, i Joana es va convertir la successora dels estats familiars. La successió va ser impugnada, sense èxit, per Galceran de Cardona, membre d'una branca masculina de la família, que reclamava per a si el ducat de Cardona, el marquesat de Pallars, el comtat de Prades i la baronia d'Entença. El procés va ser un dels més destacats de la Reial Audiència, finalment el 1603, el tribunal va donar la raó a Joana.[3]

El 1605, la duquessa va transferir el comtat d'Empúries al seu net Enric, si bé va reservar-se'n la jurisdicció i les rendes. De fet, les seves rendes van estar intervingudes durant molt de temps per l'Audiència a causa dels seus deutes, una situació que, d'altra banda, era molt comuna entre els nobles castellans i aragonesos de l'època. El tribunal li va fixar cinc mil lliures anuals per a la seva subsistència i la resta anava destinat a satisfer els creditors. Joana va atribuir aquesta situació a la mala administració del seu patrimoni.[3]

Joana va morir en una torre ubicada al pla de Barcelona el 12 d'agost de 1608.[3] La successió va recaure directament al seu net Enric, que va ser el primer de la branca dels Fernández de Córdoba,[4] en extingir-se totalment la branca masculina directa descendent de Ferran d'Antequera, a través dels comtes d'Empúries.[3] No obstant això, el primogènit i hereu de Joana, Lluís Ramon, que va morir abans que la seva mare, sí que va ostentar durant uns anys, precisament com a hereu de la casa familiar, el títol de comte de Prades.[1]

Descendència

Del matrimoni amb Diego Fernández de Córdoba va tenir onze fills:[5]

  • Francesca (1557-1601)
  • Joana (1557-1615) casada amb Antonio Fernández de Córdoba, V Duc de Sessa
  • Maria (1559-1560)
  • Guiomar (1561-1562)
  • Anna (1563-1622) casada amb Beltrán de la Cueva, VI Duc d'Alburquerque
  • Beatriu (1567-?)
  • Lluís Ramon (1568-1596) X Comte de Prades
  • Maria Anna (c.1567-?)
  • Alfons (1568-1580)
  • Maria Magdalena (1570-1601)

Títols

Va ostentar els següents títols nobiliaris:[5]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Fluvià i Escorsa, 1979, p. 157.
  2. ↑ 2,0 2,1 Rubió i Balaguer, Jordi. Estudis de literatura catalana. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 103. ISBN 8478263403. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Molas, 2012, p. 236-237.
  4. ↑ Olwer, 1923, p. 139.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Fitxa de Joana d'Aragó» (en castellà). Fundació Casal Ducal de Medinaceli. [Consulta: 15 agost 2015].

Bibliografia


Precedida per:
Francesc d'Aragó 		Duquessa de Sogorb
1572-1608 		Succeïda per:
Enric d'Aragó