Els seus pares dirigien la setena croada i havien pres la ciutat de Damiata, però el seu pare havia estat fet presoner. La ciutat mateixa era amenaçada pels egipcis. Margarida de Provença, embarassada, va declarar a un cavaller que preferia que se la matés a ella i al seu fill no nascut, abans que caure a les mans dels musulmans. Va parir poc després i va afegir Tristany al nom del seu fill basant-se en les circumstàncies dramàtiques que van acompanyar el naixement del príncep. Poc després, el sultà egipci va ser enderrocat i el seu successor va negociar la llibertat del rei contra la ciutat de Damiata. Sant Lluís va anar llavors a Terra Santa per reorganitzar-la i donar al país alguna oportunitat de resistir.
Sant Lluís no va tornar a França fins al 1254. El 1266, va casar a Joan Tristany amb Iolanda de Borgonya (1247-1280), comtessa de Nevers. Li va donar llavors en herència el comtat de Valois el 1268.
Joan Tristany va acompanyar al seu pare durant la vuitena croada,[3] però l'exèrcit va ser víctima d'una epidèmia de disenteria. Joan Tristany es va comptar entre les víctimes i va morir, i es va dir que l'anunci de la seva mort va liquidar a Sant Lluís, igualment malalt.
La seva vídua es va casar de nou el 1272 amb Robert III de Flandes, comte de Flandes, al que va aportar el comtat de Nevers. Per contra, el comtat de Valois, l'herència del marit, va tornar a la corona.
