Joan Pons Marquès (Sóller, 1894 - Palma, 1971), net de Josep Lluís Pons i Gallarza, llicenciat en filosofia i lletres, historiador, biògraf, crític literari, poeta i arxiver de professió, fou un dels principals intel·lectuals mallorquins del segle xx a les Illes Balears. Com a escriptor formà part de la segona promoció de l'Escola Mallorquina.
Fou director de l'Arxiu del Regne de Mallorca (1930), treballà a l'Arxiu d'Hisenda de Tarragona (1922-1929) i fundà la Biblioteca de Cultura Artesana de Mallorca, depenent de la Diputació Provincial de les Balears, quan fou nomenat el 1929 arxiver-bibliotecari d'aquesta institució. A Tarragona va transcriure el Cartulari de Poblet. Per la seva erudició i sentit artístic (començà estudis d'arquitectura, que deixà per la seva miopia) fou apoderat a les Balears fins al 1935 del Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional i com a tal intervingué en la protecció de la Cartoixa de Valldemossa, de les muralles de Palma, de l'església de Santa Margarida (Palma) i altres.
Participà en els Congressos d'Història de la Corona d'Aragó (sobretot en el de Mallorca, 1955), col·laborà en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. Publicà poemes a diferents periòdics i revistes, de caràcter elegíac (com els dedicats al seu fill mort als quatre anys: Sonets per a ell), lírics amb trets satírics i irònics; i humorístics, alguns de descriptius d'amics.
Cal destacar els seus articles sobre normativització i normalització lingüística, considerats magistrals, publicats a La Nostra Terra, en polèmica amb els atacs l'ideòleg de l'espanyolisme de l'època a Mallorca Llorenç Villalonga a la normalització lingüística.
