Joan Padrós i Fornaguera

Plantilla:Infotaula personaJoan Padrós i Fornaguera
Biografia
Naixement1901 Modifica el valor a Wikidata
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort1966 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJoan Antoni Padrós i Galera Modifica el valor a Wikidata

Joan Padrós i Fornaguera (Badalona, 1901 - ídem. 1966) fou un arquitecte català.

Nascut en una família de constructors badalonins, va estudiar al Col·legi dels Maristes de Badalona, després a l'Institut de Barcelona i el 1925 va obtenir el títol d'arquitecte per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, el mateix any, abans d'obtenir el títol, ja figurava en una llista general d'arquitectes residents a Espanya. El seu projecte de final de carrera va ser un «Casino en una playa de moda».[1]

Fou arquitecte municipal de Badalona. Tingué un primer període racionalista, reflectit en les cases de Sarrià i el cinema Principal de Badalona. Després adoptà un eclecticisme que no abandonà, en són exemples l'edifici de l'empresa Cros al Passeig de Gràcia (1929), la reforma d'un banc a la Rambla dels Estudis de Barcelona i el panteó de la família Parera (1931) al cementiri de Granollers, en col·laboració amb Frederic Marés.[2]

En temps de la República, com arquitecte municipal, va ser juntament amb l'arquitecte Joan Pujol, autor del conjunt de cases de l'illa urbana entre la riera de Sant Joan i el carrer de Sant Ramon, conegudes com les "cases verdes", inacabat. També restaurà l'església de Santa Maria, la dels frares Carmelites, i construí l'església de Nostra Senyora de la Salut, al barri homònim.[2] Arquitecte municipal adjunt, sense retribució i afecte als serveis de cultura i cases barates el 13 de novembre de 1934, en temps de Pere Borràs Milà. Fou arquitecte municipal interí pocs mesos després del 27 de gener de l'any següent.[3]

Obres

Badalona

Any Nom Ubicació Descripció Imatge
1926-1929 Casa Empar[2] C. Sant Bru, 23-25 Edifici de baixos i dues plantes, destinat a asil per a persones de totes les edat i gèneres. Façana resolta amb criteris simples, decorada amb esgrafiats de l'època. Enquadrada en un cert 'mediterranisme'.
1927 Antiga Ferreteria Badalonesa[4] C. de Mar, 44 Botiga disposa en parcel·la llarga i estreta en doble alçada. El pis superior utilitza un corredor perimetral de ferro, que encara es conserva.
1930 Reforma del Mas Oliver[3] Camí de Mas Oliver, Canyet Reforma i ampliació.
1931 Panteó dels Parera Cementiri de Granollers Col·laboració amb Frederic Marés.
1931 Casa Pere Roselló[5] Cantonada c. Colom, c. Ignasi Iglesias i av. sant Ignasi de Loiola Intent de resoldre correctament la confluència dels tres carrers. Té un valor arquitectònic dubtós i, tanmateix, les façanes no són les originals.
1946 Ampliació de la casa Leonard Le Prevost[6] Av. Martí Pujol, 37-41 Reforma per convertir un habitatge unifamiliar en dues cases independents. Comportà la creació d'un cos d'edifici que va ocupar la zona de llevant.
1946-1951 Església del Sant Crist de Canyet[7][8] Barri de Canyet En substitució de l'antiga, cremada a la Guerra Civil.
1947 Casa del Gas[9] C. Ignasi Iglesias cantonada amb av. Martí Pujol Bloc d'habitatges.
1956 Reforma del Cor de Marina Pg. de la Rambla, 12 Reforma consistent en la construcció d'un altell a la planta baixa. Va provocar la modificació de la porta d'entrada i la supressió dels finestrals.
1956-1958 Grup de la Caixa[9] Carrer dels Arbres/La Plana Bloc d'habitatges d'una certa qualitat constructiva per l'època, destinada a famílies de classe mitjana, que formen part d'una operació de millora de prestigi de la Caixa.
1956-1964 Parròquia de la Mare de Déu de la Salut[10] Pg. de la Salut, 36-38
1959 Restauració de l'església de Santa Maria Pl. de Barberà La reconstrucció i restauració del restant de l'església el 1939, dirigides per Joan Amigó i Barriga, fou especialment de la part de llevant, tret de la part inferior de la façana.

Barcelona

Any Nom Ubicació Descripció Imatge
1930 Edifici Cros[11] Pg. de Gràcia, 56

cantonada c. Aragó

Va ser la seu de l'empresa química Cros. Generalment d'estil eclèctic, però amb influència de l'escola americana, l'obra s'inscriu en el corrent dels grans edificis d'oficines de seus socials de grans empreses. Té elements classicistes, com els frontons i columnes gegants. Finalment, rematen i atorguen potència a la façana les dues torres cúbiques de les cantonades.

Referències

  1. ↑ Nieto, 2004, p. 89.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Casa Empar» (PDF). Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Badalona. Ajuntament de Badalona, 1980. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2014. [Consulta: 10 desembre 2014].
  3. ↑ 3,0 3,1 Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Mas Oliver» (PDF). Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Badalona. Ajuntament de Badalona, 1980. Arxivat de l'original el 17 de maig 2014. [Consulta: 10 desembre 2014].
  4. ↑ Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Ferreteria "La Badalonesa"» (PDF). Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Badalona. Ajuntament de Badalona, 1980. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2014. [Consulta: 10 desembre 2014].
  5. ↑ Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Casa Pere Roselló» (PDF). Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Badalona. Ajuntament de Badalona, 1980. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2014. [Consulta: 11 desembre 2014].
  6. ↑ Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Casa "Leon Le Prevost"» (PDF). Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Badalona. Ajuntament de Badalona, 1980. Arxivat de l'original el 17 de maig 2014. [Consulta: 10 desembre 2014].
  7. ↑ «Història». Parròquia del Sant Crist, 2012. Arxivat de l'original el 2014-12-11.
  8. ↑ Miró, Xavier «Parròquia del Sant Crist de Canyet». Butlletí de la Comunitat Carmelitana de Badalona, 2010, pàg. 23. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 11 desembre 2014].
  9. ↑ 9,0 9,1 Massot Beltran, 1996, p. 62.
  10. ↑ Miró, Xavier «Parròquia de Nostra Senyora de la Salut». Butlletí de la Comunitat Carmelitana de Badalona, 2011, pàg. 33. Arxivat de l'original el 2015-09-23 [Consulta: 11 desembre 2014].
  11. ↑ «Edifici Cros». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

Bibliografia