Joan Genís Peres

Plantilla:Infotaula personaJoan Genís Peres
Biografia
Naixement7 octubre 1548 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Mort1612 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, mestre de capella Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGerónimo Felipe i Joan Baptista Comes Modifica el valor a Wikidata
Obra
Ululate, Pastores (fragment)

Retrobem la nostra música
Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

Joan Genís Peres,[1] Joan Genís Peris, Genís Peres o Ginés Pérez de la Parra (Oriola, c.1548 - 1600?) fou compositor i músic valencià del Renaixement.

Biografia

Fou nomenat mestre de capella de la catedral d'Oriola fins al 1581. Fins al 1585 regí la capella musical de la catedral de València, on va tenir com a deixeble Jeroni Felipe.[2] Del 1595 al 1600 residí a Oriola i des d'aquest any s'ignora la seva activitat.

Obres

La seua música és plenament autòctona i va tindre una gran acceptació en moltes catedrals espanyoles, encara que actualment moltes de les seues composicions estiguen incompletes, com ara la llarga col·lecció que hi ha a Saragossa; fins i tot el seu mateix nom és totalment alterat.

Tot i que moltes de les seves obres han desaparegut, s'han conservat uns salms: Laetatus sum; In exitu Israel; Ad Dominum cum tribularer; Levavi oculos meos; De profundis; Confitebor tibi, Domine; Dilexi quoniam exaudiet, tots ells per a quatre veus. Altres obres d'ell són un Magnificat, Gloria laus, Parce mihi, Domini Miseremini fidelis i el motet Domine Deus, totes per a cinc veus. També s'han conservat uns Versicles de Tertia, unes Vespres i un Magnificat per a doble cor. Va compondre alguns fragments polifònics per al misteri o festa d'Elx.

Media

  • Luget Judea. Retrobem la nostra música, CD nº 20.
  • Ululate, Pastores. Retrobem la nostra música, CD nº 20.
  • Salve, Regina. Retrobem la nostra música, CD nº 20.
  • Càntic de Zacaries: «Benedictus». Salm a 4v. alternat. Registre audiovisual d'accés lliure de la Seu Valentina.[3]
  • Gloria, Laus et honor. Himne processional a 5v. per al Diumenge de Rams. Registre audiovisual d'accés lliure de la Seu Valentina.[4]
  • Miseremini fideles animarum. Registre audiovisual d'accés lliure de la GV Institut Valencià de Cultura - Música[5]

Referències

  1. ↑ Biografia a Enciclopèdia Catalana
  2. ↑ Gallardo Blanquer, José Luis. Contribución a la cuantificación de parámetros acústicos en salas de ensayo de bandas de música (tesi) (en castellà). Universitat Politècnica de València, 2009, p. 20. 
  3. ↑ Seu Valentina, Capítol Metropolità. «Divendres Sant - Ofici de lectures i laudes». [Durada:00:06:30]. Laudes: Salm a 4v., 07-04-2023.
  4. ↑ Seu Valentina, Capítol Metropolità. «Diumenge de Rams». [Durada:00:03:30]. Processional: Salm a 4v., 14-04-2019.
  5. ↑ Capella de la Sapiència, Centre Cultural La Nau de la Universitat de València. «Polifonia religiosa a capella». [Durada:00:03:50], 03-11-2015.

Enllaços externs