Joan Dimes Lloris (Barcelona, segle XVI - 8 d'agost de 1598) fou bisbe d'Urgell entre 1572 i 1576, sacerdot de Barcelona, arxipreste de la Basílica de Santa Maria de Mataró, regent del Consell d'Aragó i Canceller de Catalunya.[1] Entre 1576 a 1598 va ser bisbe de Barcelona.[2]
Ocupant aquesta mitra fou un bisbe molt tolerant per l'època, arribant a considerar als rodamons, murris i prostitutes com un “mal menor” per a la ciutat.[3] A Barcelona va celebrar cinc sínodes a través dels quals va impulsar la reforma eclesiàstica. Va introduir el missal tridentí i va ser molt caritatiu durant la pesta que va assolar Barcelona entre els anys 1589-1590.[2] Cercà les restes de Sant Pacià, antic bisbe de Barcelona i un dels pares de l'Església, sense resultats certs.[4] Va morir el 8 d'agost de 1598.
[5] El 19 de novembre de 1593 va erigir el Seminari Conciliar de Barcelona.[6] Les seves restes estan enterrades al terra de la Capella de Sant Pacià i Sant Francesc Xavier de la Catedral de Santa Eulàlia de Barcelona.
És autor d'un Manual de manaments i advertències... per als sacerdots (1598).[7]
La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva diverses obres que van formar part de la biblioteca personal de Lloris,[8] així com un exemple de les marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida.[9]
Referències
