Joan Bernadet i Aguilar (Capellades, 1861 - Municipi de Xalapa, Mèxic, 1932) fou un pintor català, establert a Mèxic des de 1896. En algunes fonts, consta amb el cognom Bernardet[1]
Fill de Francesc Bernadet i Pujol i Antònia Aguilar i Vargas, petits comerciants de Capellades, demostrà aptituds per al dibuix i anà a estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona amb Antoni Caba i Ramon Padró. Fou becat a Roma i també estudià a Madrid i París. Exposà les primeres obres de retrats de mida natural el 1880 a la Sala Parés. També el 1888 decorà el cafè Lion d'Or de Barcelona i col·laborà en la decoració del pavelló dels Estats Units de l'Exposició Universal de Barcelonade 1888. Els anys següents visqué al carrer Moles 34 de Barcelona i participà en diverses exposicions, com l'Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1891, l'Exposició de l'Ateneu Barcelonès de 1893 i l'Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1894. El 1893 va guanyar les oposicions a professor a l'aleshores Escola Menor de Belles Arts de Figueres,[2] ciutat en què també va exposar a la Casa Faig i la rellotgeria Soler. El 1896 marxà a l'Havana, Cuba, on coincidí amb el també capelladí Joan Artigas i Cardús, però s'estigué poc temps a l'illa i se n'anà al Municipi de Xalapa, Mèxic, on fixaria la seva residència definitivament. Es casà el 1918 i morí el 1932.[3][4][5]
Obra
Conreà el realisme principalment en el retrat, la figura i el paisatge.
