Jesús Franco i Escribano (Logronyo, 28 de desembre de 1928 - Banyoles, 26 de novembre de 2017) va ser un sacerdot que va destacar en la seva tasca social en favor dels més necessitats.
La seva mare morí quan ell era jove i el seu pare, militar, es traslladà a Girona, on l'empresonaren. Va estar a punt de ser enviat a l'antiga URSS i formar part dels Nens de Rússia, però finalment l'acolliren les monges de les Germanetes dels Ancians Desesperats, que l'enviaren al Seminari de Girona el 1939.[1]
Des del 1959 va estar a l'Empordà, els primers vuit uns anys a Ordis. El 1967 va arribar a Figueres. Durant els 46 anys que va ser rector de la parròquia del Bon Pastor de Figueres va construir pisos, guarderies, sales de lectura, un teatre, una rectoria i l'església parroquial, que va ser consagrada el 7 de desembre de 1997.[2] Segons el sacerdot que el substituí, Josep Taberner, «es va convertir en els Serveis Socials de la ciutat, sobretot entre les dècades dels 60 i 70».[1]
El 2009 l'Ajuntament de Figueres li concedí la Fulla de Figuera de Plata al Mèrit per la seva "trajectòria cívica i social". Va rebre altres reconeixements pels 50 anys de la seva arribada a la comarca de l'Alt Empordà.[3] Un carrer del barri del Bon Pastor porta el seu nom.[1] El 2009 en una entrevista explicava que quan va arribar al barri "no hi havia res" i donava detalls de la seva relació amb la immigració.[4] Entre moltes altres coses, el 1981 amb l'ajuda de Càritas va adquirir vehicles per donar aixopluc a les famílies que vivien a la intempèrie.[5]
Des del mes d'octubre de 2012 vivia a la residència de les Germanets dels Ancians Desemparats de Banyoles, la mateixa que l'acollí en la seva joventut.[2]
