Segons la Bíblia, Jehú (en hebreu, יהוא בן-יהושפט Yəhû ben Yehoshafat) va ser el desè rei del Regne d'Israel després de la seva divisió, successor de Jehoram. Jehú va governar 28 anys, entre 841-814 a.n.e. segons la cronologia tradicional, o entre 905-876 a.n.e. segons la cronologia bíblica.
Jehú era un comandant de l'exèrcit de Jehoram, rei del Regne d'Israel. Però el profeta de Jehovà, Eliseu, el va escollir per governar.[1] Jehú va anar amb els seus soldats a buscar Jehoram i el va matar. També va matar Ahazià de Judà, que havia anat a veure Jehoram, el seu tiet. Després d'això, el poble es va posar de part de Jehú i van exterminar la família que quedava de Jehoram, inclosa Jezabel, i així la dinastia d'Acab es va acabar.[2]
Jehú va ser coronat i va perseguir i matar tots els adoradors de Baal, per tal de netejar el nom de Jehovà.[3] Durant la seva etapa com a rei, va estar enfrontat al rei sirià Hazael.[4] Quan va morir, el seu fill Joahaz el va succeir.
Referències
- ↑ 2Re 9:1-10
- ↑ 2Re 9:30-37; 2Re 10:1-14
- ↑ 2Re 10:18-28
- ↑ 2Re 10:32, 33
