Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. fr Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

Jeanne Clémence Weil Proust

Jeanne Weil Proust cap a 1880
Biografia
Naixement	(fr) Jeanne-Clémence Weil 21 abril 1849 10è districte de París (França)
Mort	26 setembre 1905 (56 anys) 8è districte de París (França)
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 85 48° 51′ 47″ N, 2° 23′ 42″ E / 48.863071°N,2.394975°E / 48.863071; 2.394975 Marcel Proust's tomb (en)
Nacionalitat	França
Es coneix per	Servir d'inspiració al seu fill Marcel Proust
Activitat
Ocupació	Literatura
Família
Cònjuge	Adrien Proust
Fills	Marcel Proust, Robert Proust
Pares	Nathé Weil   i Adèle Berncastel
Germans	Georges-Denis Weil
Cronologia
28 setembre 1905	funeral

Jeanne Clémence Weil Proust va néixer a París al districte 10, el 21 d'abril de 1849 i va morir el 26 de setembre de 1905 a al districte 8 de Paris, va ser l'esposa del metge francès Adrien Proust i la mare de Robert Proust i l'escriptor Marcel Proust.

Jeanne Clémence Weil va néixer al si d'una família jueva que venia d'Alsàcia i d'Alemanya.^[1] El seu avi patern, Baruch Weil (1782-1828), va obtenir la ciutadania francesa i va fundar Le Consulat, una empresa de manufactura de porcellana a París, al districte 10. El pare de Jeanne, Nathé Weill (1814-1896) no va continuar amb l'empresa de son pare, sinó que es va orientar cap als negocis i va dirigir una oficina de canvi.

Per part de mare, la família era originària de Trèveris (Alemanya). El seu avui, Nathaniel Berncastel, es va instal·lar a Paris el 1813 i va obrir una ferreria amb èxit. Va obtenir la nacionalitat francesa el 1827. La seva esposa Rosa, pertanyia a una família de Metz, i el seu cunyat Adolphe Crémieux, era un jove advocat que es convertiria en una prestigiosa figura política.

La mare de Jeanne, Adèle Berncastel (1824-1890) va rebre una educació sòlida, dins la tradició de la burgesia jueva. Ella freqüentava els salons: amb sa tia Amélie (esposa d'Adolphe Crémeux), i també amb la comptesa de Haussonville i la princesa Mathilde. Ella va inculcar a la seva filla i al seu net Marcel el gust per la música i la literatura, especialment del 'Grand Siècle', com les obres de Louis de Rouvroy, Jean Racine o Marie de Rabutin-Chantal.

• Évelyne Bloch-Dano, Madame Proust. Le Livre de Poche, Paris, 2006.
• Jean-Michel Henny, Marcel Proust à Évian. Étape d'une vocation. Chaman édition, Neuchâtel, 2015.
• George Painter, Marcel Proust 1871-1922. Tallandier / coll. « Texto », Paris, 2008.
• Marcel Proust, À la Recherche du temps perdu. 3 volumes, édités par André Alain Morello, Michelle Berman, Jo Yoshida, Thierry Laget. Préfaces de Bernard Raffalli. Index établis par Pierrette Crouzet-Daurat, Dominique Frémy, Françoise Gacon et Julie Paolini. Robert Laffont / coll. Bouquins, Paris, 1987.
• Marcel Proust, Correspondance. Tome II, 1896-1901. Texte établi, présenté et annoté par Philip Kolb. Librairie Plon, Paris, 1976.
• Michel Schneider, ‘’Maman'’. Gallimard/ coll. « Folio », Paris, 2005.
• Jean-Yves Tadié. Marcel Proust. Biographie. Éd. Gallimard / coll. « Folio », Paris. 1999.