El 1666 va ingressar a l'Academia com élève astronome i el 1670 va ser enviat en una missió a la costa de Nord-amèrica en un intent de millorar el càlcul de la longitud i la cartografia.[2] El 1672 va viatjar a Cayenne, Guayana francesa pel director de l'Observatori de París, Giovanni Domenico Cassini i a petició de l'Acadèmia de Ciències, amb les finalitats de determinar amb exactitud la paral·laxi solar i la fiabilitat dels rellotges de pèndol,[3] que eren indispensables per calcular la longitud en la navegació marítima. Les seves acurades observacions van permetre estimar la distància de la Terra al Sol que van establir en 87 milions de milles[4] (uns 140 milions de quilòmetres). Estant allà va descobrir que l'oscil·lació d'un pèndol, era més lenta que a París, deduint que això es devia al fet que Cayenne es trobava més lluny del centre de la Terra.[5] En efecte, mesuraments posteriors van demostrar un eixamplament del globus terrestre a l'Equador.[6]
El 1673, en retornar a París va deixar l'Acadèmia i va ser nomenat enginyer reial; a continuació sembla que va treballar amb Vauban en el disseny de fortificacions.
Poynting, John Henry; Thomson, Joseph John. A Textbook of Physics. Charles Griffin & Co., 1907.
Enllaços externs
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jean Richer» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
Rosen, Edward. «Richer, Jean» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 14 juny 2014].
Westfall, Richard S. «Richer, Jean» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 9 octubre 2024].