Jean Antoine de Baïf |
|
Naixement | 19 febrer 1532 Venècia (Itàlia) |
---|
Mort | 19 setembre 1589 (57 anys) París |
---|
Formació | collège de Coqueret (fr) |
---|
|
Ocupació | poeta, traductor, escriptor, dramaturg, compositor, historiador, assagista, llaütista |
---|
Activitat | 1551 - |
---|
Membre de | |
---|
Gènere | Sonet, epigrama, epitafi, Llibre dels Salms, comèdia i tragèdia |
---|
Moviment | La Pléiade |
---|
Professors | Charles Estienne, Ange Vergèce (en) i Jean Dorat |
---|
|
Fills | Guillaume de Baïf |
---|
Pare | Lazare de Baïf |
---|
|
|
Jean Antoine de Baïf (Venècia, 19 de febrer de 1532 - París, 19 de setembre de 1589) fou un poeta francès. Amic de Pierre de Ronsard i membre de La Pléiade, fou l'artífex de la introducció en la versificació francesa d'una mètrica anàloga a la de la poesia grec-llatina antiga; en lloc d'establir el ritme tenint en compte el nombre de síl·labes, es basava en la disposició de les vocals breus i llargues.
Obra
- Les Amours (1552 et 1558)
- Les Météores (1567)
- Passe-Temps (1573)
- Étrennes de poésie française (1574)
- Œuvres de poésies de Baïf (1572)
- Les Mimes, enseignements et proverbes (1581)
Bibliografia
- Mathieu Augé-Chiquet, La vie, les idées et l'œuvre de Jean-Antoine de Baïf, Paris-Toulouse, Hachette-Privat, 1909.
- Louis Becq de Fouquières, « Jean-Antoine de Baïf Sa vie et ses œuvres », a Poésies choisies de J. A. de Baïf (1874).
- Olivier Bettens, Œuvres en vers mesurés.
- A. Billaut, « Baïf traducteur d'Antigone », Revue d'histoire du théâtre, 1991, p. 76-84.