Jazz (àlbum)

Infotaula d'àlbumJazz
TipusÀlbum d'estudi
ArtistaQueen
Publicat10 de Novembre de 1978
EnregistratJuliol – Octubre de 1978 a Mountain Studios, Montreux i Super Bear Studios, Bèrra (Alps Marítims), França
GènereRock
Durada44:44
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaEMI, Parlophone (Europe)
Elektra, Hollywood (USA)
ProductorQueen, Roy Thomas Baker
Formatdisc de vinil i estríming de música Modifica el valor a Wikidata
Pistes
01. Mustapha
02. Fat Bottomed Girls
03. Jealousy
04. Bicycle Race
07. Dead on Time
08. In Only Seven Days
10. Fun It
12. Don't Stop Me Now
13. More of That Jazz Modifica el valor a Wikidata


Cronologia
The Game
(1980)
Senzills de Jazz
  1. Bicycle Race"/"Fat Bottomed Girls
  2. Don't Stop Me Now
  3. Mustapha
  4. Jealousy
→
Spotify: 21HMAUrbbYSj9NiPPlGumy Discogs: 7103 Allmusic: mw0000191373 Modifica el valor a Wikidata

Jazz és el setè àlbum de la banda de rock britànica Queen, editat i produït l'any 1978. És un treball amb molts matisos dins del rock anglès, aquest en particular és curiosament notable, ja que la banda al costat de Roy Thomas Baker (coproductor de Jazz i més endavant de Live Killers) va aconseguir incloure una rara però interessant selecció de temes de diferents estils musicals.

A la cançó "Mustapha" la majoria de les paraules que componen la lletra són simples improvisacions imitant la fonètica persa o "Jealousy" on s'inclouen arranjaments d'instruments Hindús, a "Dreamer's Ball" hi ha una tendència notable cap al blues, però sempre mantenint el so i estil que va caracteritzar a la banda.

"Bicycle Race" i "Don't Stop Me Now" avui dia formen part d'aquells temes que caracteritzen una època de la banda i del rock en general. El primer va ser per aquell temps un tema polèmic, no per la lletra, sinó pel seu vídeo on es mostren centenars de noies nues caminant amb bicicleta. I pel que fa al segon, va ser el tema que va obrir a Queen les portes de bat a bat al mercat dels Estats Units.

Cal destacar que quant a la composició general d'aquest LP tots els integrants van tenir una gran participació, a més de la tasca destacable de John Deacon en escriure (cosa inusual atès que la majoria de les lletres van ser escrites per Mercury i Brian May). Es diu que Roger Taylor hauria dissenyat la part artística inspirant-se en un dibuix del mur de Berlín que acabaria inspirant la portada del disc.

Recepció

La reacció de la crítica va incloure crítiques mordaces per part de mitjans com Rolling Stone o Creem. Va ser objecte d'una acarnissament per Dave Marsh, que incloïa el suggeriment que "Queen pot ser la primera banda de rock veritablement feixista".[1] Paul Rees del "Q" va concedir quatre estrelles i va escriure: "El seu àlbum més subestimat, com una "A Night at the Opera" toca una varietat salvatge d'estils musicals."[2]

Valoracions professionals
Valoracions de ressenyes
Font Valoració
Allmusic 4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles

[3]

Creem (desfavorable)[4]
Robert Christgau (C+)[5]
Q 4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles

[2]

Rolling Stone (desfavorable)[6]
The Rolling Stone Album Guide 2/5 estrelles2/5 estrelles2/5 estrelles2/5 estrelles2/5 estrelles

[7]

Llista de cançons

Cara A
Núm. TítolComposició Durada
1. «Mustapha»  Freddie Mercury 3:01
2. «Fat Bottomed Girls»  Brian May 4:16
3. «Jealousy»  Mercury 3:14
4. «Bicycle Race»  Mercury 3:01
5. «If You Can't Beat Them»  John Deacon 4:15
6. «Let Me Entertain You»  Mercury 3:01
Cara B
Núm. TítolComposició Durada
7. «Dead on Time»  May 3:23
8. «In Only Seven Days»  Deacon 2:30
9. «Dreamer's Ball»  May 3:30
10. «Fun It»  Roger Taylor 3:29
11. «Leaving Home Ain't Easy»  May 3:15
12. «Don't Stop Me Now»  Mercury 3:29
13. «More of That Jazz»  Taylor 4:16

Membres

  • Freddie Mercury: veu principal i cors, piano, timbre de bicicleta a "Bicycle Race"
  • Brian May: guitarra elèctrica i guitarres acústiques, cors, piano, veu co-principal a "Fat Bottomed Girls" i veu principal a "Leaving Home Ain't Easy", timbre de bicicleta a "Bicycle Race"
  • Roger Taylor: bateries, percussió, cors, guitarra elèctrica i baix a "Fun It" and "More of That Jazz", veu principal a "Fun It" and "More of That Jazz", timbre de bicicleta a "Bicycle Race"
  • John Deacon: baix, guitarra elèctrica i acústica a "In Only Seven Days", timbre de bicicleta a "Bicycle Race"

Enginyers de so:

  • Geoff Workman
  • John Etchells

Llista de vendres

Llistes (1978) Lloc més alt
Austria[8] 8
Canadà[9] 13
Països Baixos[10] 3
França[11] 7
Alemanya[12] 5
Nova Zelanda[13] 20
Noruega[14] 6
Suècia[15] 6
Regne Unit[16] 2
Estats Units Billboard 200[17] 6

Referències

  1. ↑ Marsh, Dave «Queen: Jazz». Rolling Stone, 08-02-1979 [Consulta: 10 octubre 2011].
  2. ↑ 2,0 2,1 Q, febrer 2006, p.108.
  3. ↑ Jazz (àlbum) a Allmusic
  4. ↑ Creem review (archived at queenarchives)
  5. ↑ «CG: Queen». Robert Christgau. [Consulta: 11 gener 2012].
  6. ↑ Dave Marsh. «Jazz | Album Reviews». Rolling Stone, 08-02-1979. [Consulta: 11 gener 2012].
  7. ↑ «Queen: Album Guide». Rolling Stone. [Consulta: 10 juny 2012].
  8. ↑ Steffen Hung. «Queen – Jazz». austriancharts.at. [Consulta: 11 gener 2012].
  9. ↑ «Results – RPM – Library and Archives Canada». Collectionscanada.gc.ca. [Consulta: 11 gener 2012].
  10. ↑ Steffen Hung. «Queen – Jazz». dutchcharts.nl. [Consulta: 11 gener 2012].
  11. ↑ «InfoDisc : Tous les Albums classés par Artiste». Infodisc.fr. Arxivat de l'original el 30 de març 2014. [Consulta: 11 gener 2012].
  12. ↑ «charts.de». charts.de. [Consulta: 11 gener 2012].
  13. ↑ Steffen Hung. «Queen – Jazz». charts.org.nz. Arxivat de l'original el 2 de novembre 2012. [Consulta: 11 gener 2012].
  14. ↑ Steffen Hung. «Queen – Jazz». norwegiancharts.com. [Consulta: 11 gener 2012].
  15. ↑ Steffen Hung. «Queen – Jazz». swedishcharts.com. [Consulta: 11 gener 2012].
  16. ↑ «Queen – Jazz». Chart Stats. Arxivat de l'original el 26 maig 2012. [Consulta: 11 gener 2012].
  17. ↑ «Queen». AllMusic. [Consulta: 11 gener 2012].

Enllaços externs