Javier Alfaya Bula (Ramallosa, Baiona (Pontevedra); 6 d'agost de 1939-Madrid, 29 de gener de 2018)[1] va ser un periodista, poeta, assagista, novel·lista i traductor gallec.
Biografia
Com a periodista, va desenvolupar al llarg de la seva vida una important labor en premsa espanyola i estrangera. Va ser redactor de revistes progressistes o de esquerra com Triunfo, Mundo Obrero i La Calle, i col·laborador a diaris com El País, El Mundo[2] i El Independiente. També va treballar en publicacions culturals com Cuadernos para el Diálogo, Letra Internacional, Ínsula, A Nosa Terra i Revista de Occidente. En el marc internacional, va col·laborar amb Le Monde Diplomatique.[3]
En 1985 va ser cofundador de la revista de música clàssica Scherzo, de la qual va ser president fins a la seva defunció.
Com a traductor i en col·laboració amb la seva companya i el seu fill, Bárbara McShane i Patrick Alfaya McShane, traduïren al castellà obres de Joseph Conrad, Graham Greene, Nadine Gordimer, Ernest Hemingway, Gerald Durrell, Iris Murdoch, Isak Dinesen, Isaac Asimov, George Steiner i Salman Rushdie, entre altres.
En 2011 va donar a la Biblioteca Nacional d'Espanya un llegat de correspondència mantinguda amb diversos escriptors espanyols i estrangers com Vicente Aleixandre, Manuel Andújar, Paul Preston, Manuel Tuñón de Lara o Juan Goytisolo, així com de compositors i musicòlegs com Hans Werner Henze o Henri Dutilleux.[4]
Obra
Poesia
- Transición (1970)
- La libertad, la memoria (1986)
Assaig
- La memoria insumisa (amb Nicolás Sartorius, 1999)
- Crónica de los años perdidos (2003)
Narrativa
- El traidor melancólico (1991), narracions
- Eminencia o la memoria fingida (1993), novel·la
- Una luz en la marisma (1994), juvenil
- Leyenda o el viaje sentimental (1996), novel·la
- El chico rumano (2006) juvenil
- Inquietud y desorden en la Casa Abacial (2008) novel·la
Referències
