Jaume Otero i Camps

Plantilla:Infotaula personaJaume Otero i Camps

Escultura Tarragona a la plaça Catalunya de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJaume Otero i Camps
1888 Modifica el valor a Wikidata
Maó (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort1945 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
Artescultura


Guix de Jovenivoles, de Jaume Otero, al vestíbul de l'Escola Llotja (Ciutat de Balaguer)

Jaume Otero i Camps (Maó, Menorca, 1888 - Barcelona, 1945) fou un escultor menorquí actiu, principalment, a Barcelona, i amb una etapa parisenca

Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona amb Manuel Fuxà, i el 1906 va obtenir una borsa d'estudis que li va permetre anar a París i a Brussel·les. Més endavant va rebre una altra pensió, aquest cop de l'Ajuntament de Barcelona, i va marxar de nou a França, Bèlgica, Països Baixos, Anglaterra i Itàlia. El 1910 va presentar una obra seva, Símbol, a l'Exposició Internacional de Brussel·les. Va participar a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1907 i de 1911, on va ser premiat

Durant els anys següents (1911-1914) va treballar a París amb Albert Bartholomé i es va fer amic de Diego Rivera.

Segons Feliu Elias, la casa Hebrard de París li va editar vuit figuretes de bronze

De nou a Catalunya va treballar amb Manuel Fuxà fins a la mort d'aquest (1927) i va esdevenir professor de la Llotja. Poc abans de la seva mort guanyaria la càtedra de modelat a l'escola de Belles Arts de Sant Jordi.[1]

Un relat novel·lat de la seva etapa parisenca, marcada per la bohèmia, va donar lloc al llibre Vida de Bohemia. Un artista en París de J.M Infiesta (1979) [2]

També va participar a les exposicions d'art barcelonines de 1918, 1920, 1921 i 1923.[3] A l'exposició d'art de Barcelona de 1920 l'Ajuntament li va adquirir l'obra Jovenívoles que, passada a marbre (1926) es conserva al MNAC.[4][5]Una versió en guix d'aquesta mateixa obra es troba al vestíbul de l'EASD Llotja (seu Sant Gervasi / Ciutat de Balaguer)

Forma part del grup d'escultors que van realitzar obres per a embellir la ciutat de Barcelona amb motiu de l'exposició internacional de 1929. Aquell mateix any va participar en una exposició internacional de pintura i escultura celebrada en el marc de la gran Exposició Internacional del 29.

Deixebla seva va ser l'escultora Lluïsa Granero [6] També va ser-ho Francesc Carulla

Obra

Otero va viure a l'estil bohemi i va treballar basant-se en un eclectiscisme, tot influenciat per corrents com el modernisme, noucentisme i l'obra d'Auguste Rodin, però basant-se en principis naturalistes.[7]

Hi ha obra seva -L'Alba- al Museu de Luxemburg. (Museu Nacional d'Art d'art Modern) de París [8]

Als Jardins de Laribal hi ha la seva obra Estival, donada per Joan Otero el 1946.[9][10] Una altra versió d'aquesta mateixa obra forma part de les col·leccions dels Museus de Sitges[11]

Al carrer, es poden veure obres seves a la plaça de Catalunya i a l'Avinguda Diagonal de Barcelona.

A La Paz, Bolívia, es troba la seva l'estàtua del monument a Isabel la Catòlica.[12] ofert pels residents espanyols a la ciutat el 1928 [13] L'any 2020 aquesta estàtua va ser objecte d'una acció reivindicativa[14]

El Museu Provincial de Lugo i el de l'Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi també conserven obres seves[15]

Premis i reconeixements

  • 1911- Medalla de primera classe per Bust de dona a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona
  • 1920 i 1922- Premi de la Mancomunitat de Catalunya
  • 1940 Membre numerari de l'Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Otero i Camps
  1. ↑ Marès, Frederic. Dos siglos de enseñanza artística en el Principado (en castellà), 1973. 
  2. ↑ «https://ccuc.csuc.cat/discovery/fulldisplay?&context=L&vid=34CSUC_NETWORK:CSUC_CCUC_UNION&search_scope=DiscoveryNetwork&tab=TOT&docid=alma991019216739706706» (en anglès). [Consulta: 23 octubre 2021].
  3. ↑ FONTBONA, Francesc. Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: IEC, 2002. ISBN 84-7283-661-4. 
  4. ↑ «Jovenívoles | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 23 octubre 2021].
  5. ↑ Ràfols, Josep F. «Jaume Otero». Vell i Nou, 7-1920, pàg. 109-113.
  6. ↑ «En primera persona». Arxivat de l'original el 2021-10-23. [Consulta: 23 octubre 2021].
  7. ↑ «Jaume Otero i Camps | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 octubre 2021].
  8. ↑ Pompidou, Musée national d’art moderne-Centre. «Musée national d’art moderne – Centre Pompidou» (en francès), 08-09-2021. [Consulta: 23 octubre 2021].
  9. ↑ Fitxa de l'obra (042132-000) al web del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
  10. ↑ «Summer Bloom - Jaume Otero» (en castellà). [Consulta: 23 octubre 2021].[Enllaç no actiu]
  11. ↑ «La Peça del Mes dels Museus de Sitges singularitza una Venus de Jaume Otero», 05-03-2021. [Consulta: 23 octubre 2021].
  12. ↑ «Jaume Otero i Camps». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. ↑ «Concejo Municipal declara patrimonio a la plaza Isabel La Católica». Arxivat de l'original el 2021-10-23. [Consulta: 23 octubre 2021].
  14. ↑ País, Ediciones El. «Un grupo de activistas interviene la estatua de Isabel la Católica en La Paz con ropa de mujer indígena» (en espanyol de Mèxic), 13-10-2020. [Consulta: 23 octubre 2021].
  15. ↑ «REIAL ACADÈMIA CATALANA DE BELLES ARTS DE SANT JORDI». Arxivat de l'original el 2021-10-23. [Consulta: 23 octubre 2021].

Bibliografia

  • F. ELIASː L'escultura catalana moderna. 2 vol. Barcelonaː Barcino, 1926-28
  • J.F. RÀFOLS (dir.): Diccionario biogràfico de artistas de Cataluña, desde la época romana hasta nuestros días. Volum 2. Barcelona: Millà, 1953
  • L. MERCADERː "Heterodòxies i heterodoxosː Monegal i Otero, Smith i Julio Antonio", dins El Modernisme. Les arts tridimensionals. La crítica del modernisme.Barcelonaː L'Isard, 2003