Jaume Novellas i de Molins

Plantilla:Infotaula personaJaume Novellas i de Molins
Biografia
Naixement27 desembre 1865 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1939 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAlexandre Novellas i Vidal Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Jaume Novellas i de Molins (Barcelona, 27 de desembre de 1865 [1]Barcelona, 1939) fou un escriptor i poeta català.[2]

Fill de Alexandre Novellas i Vidal advocat i Josepa de Molins i Gali naturals de Barcelona. Net de matemàtic Onofre Jaume Novellas i Alabau,[3] fou doctor en filosofia i lletres i es dedicà a l'ensenyament. Tingué una certa actuació política, com un dels fundadors del Centre Escolar Catalanista i, després, com a militant de la Lliga Regionalista. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques catalanes, entre altres, a La Renaixensa, La Ilustració Catalana i Joventut. Assolí cert renom com a poeta, especialment com a poeta bucòlic, i publicà diverses obres. També participà sovint als Jocs Florals de Barcelona guanyant premis com el de la Flor Natural el 1891 pel poema Lo plany de la fulla.[4]

Era propietari de la masia la Sala de Viladrau, d'on era fill Joan Serrallonga. Hi passava llargues temporades. El Montseny i, sobretot, el paisatge dels voltants de les Sales va ser el centre d'atenció de la seva obra poètica.[5]

Obra

  • Agredolç (1886)
  • Bosqueroles (1888)
  • Ratlles curtes (1892)
  • Montsenyenques

Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona[6]

Referències

  1. «Naixements. 1865. Registres. Llibre 4 (Núms. 4797 Al 6065)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 27-12-1865. [Consulta: 9 abril 2020].[Enllaç no actiu]
  2. «Jaume Novellas i de Molins». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Barca Salom, Francesc X. Onofre Jaume Novellas i Alavau (Torelló, 1787 - Barcelona, 1849): matemàtiques i astronomia durant la revolució liberal. Institut d'Estudis Catalans, 2005, p. 11. 
  4. «"Jocs Florals de Barcelona. MDCCCXCI"». [Consulta: 21 setembre 2011].
  5. «La Sala Nova". Geografia Literària dels Països Catalans"». [Consulta: 21 setembre 2011].
  6. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals
  7. «"Jocs Florals de Barcelona. MDCCCLX"». [Consulta: 21 setembre 2011].

Enllaços externs