Durant la Primera Guerra Mundial va realitzar el servei militar en un hospital militar com a radiòleg i a la seva finalització realitzà el doctorat a Praga el 1918 i un màster posterior a Londres el 1921, ambdós sobre electroquímica. El 1926 fou nomenat professor titular de fisicoquímica a la Universitat de Praga.
L'any 1920 fou convidat pel professor B. Kucera a estudiar les anomalies de les corbes electrocapilars determinades pel mètode del pes de la gota de mercuri. Les investigacions realitzades sobre les corbes d'intensitat de corrent-tensió li van permetre entreveure molt aviat un nou i prometedor mètode d'anàlisi analític. El 1925 va donar a conèixer un aparell automàtic per al registre d'aquestes corbes, ideat en col·laboració amb el japonès Masuzo Shikata, al que va denominar polarògraf i amb el qual es reduïa la durada de moltes anàlisis electroquímiques.
L'any 1959 fou guardonat amb el Premi Nobel de Químicapel descobriment i desenvolupament del mètode analític de polarografia.
