Llicenciat al Departament d'Arquitectura de la Politechnika Warszawska, Lenica es va convertir en l'il·lustrador dels cartells i col·laborador de les primeres pel·lícules d'animació de Walerian Borowczyk. Del 1963 al 1986 va viure i treballar a l'Estat francès, i a partir del 1987 va fer-ho a Berlín. Va ser professor d'arts gràfiques, cartellisme i animació durant molts anys a instituts alemanys, professor de la Universitat de Kassel el 1979 i a la Universitat de les Arts de Berlín fins al 1994.[3] Va utilitzar l'animació amb retalls en les seves nombroses pel·lícules, com a Adam 2 (1968) i Ubu et la grande gidouille (1976).
↑«Jan Lenica» (en anglès). [Consulta: 15 maig 2021].
Bibliografia
documenta III. Internationale Ausstellung; Katalog: Band 1: Malerei und Skulptur; Band 2: Handzeichnungen; Band 3: Industrial Design, Graphik; Kassel/Köln 1964.
Alain Weill: Encyclopédie de l'affiche. Éditions Hazan, Paris 2011, ISBN 978-2-7541-0582-8, S. 246–247, 306–307 m. Abb.
Karolina Kempa: Polnische Kulturplakate im Sozialismus. Eine kunstsoziologische Untersuchung zur (Be-)Deutung des Werkes von Jan Lenica und Franciszek Starowieyski. Wiesbaden 2018.
Literatur von und über Jan Lenica im Katalog der Deutschen Nationalbibliothek.